De quan una dona es troba en la intimitat
“No és el mateix trobar-te en soledat que viure sola.” Així pensa la il·lustradora mexicana Idalia Candelas, que reivindica en el seu llibre il·lustrat A solas (Planeta) el dret a viure sol sense que aquest fet predisposi a ser catalogat en una categoria especial de persona. “Aquest llibre neix de rebatre la por que representa per a molta gent viure sol, tot i que respecto qualsevol opció personal: viure sol, en parella, en família, en comunitat o amb un animal de companyia.” Per assolir aquest objectiu, Idalia Candelas pren la mirada de la intimitat de la dona que és l'extrapolació del seu sentir personal. Cada il·lustració expressa un moment quotidià, però que pot definir un gest de gran força: jeure damunt el llit, triar la roba, menjar unes crispetes, seure al sofà, viatjar, passejar o anar al cinema sola. La banalitat com a acció transcendent.
Cada plana d'il·lustració va acompanyada d'una altra plana amb un petit text. Tot i la seva individualitat, tots plegats construeixen un relat. Aquests escrits han sorprès l'autora, que desconeixia la seva capacitat narrativa. “Quan vaig fer el llibre volia que fos un treball d'il·lustració, però les paraules m'han sortit sense massa dificultat.”
La trajectòria de Candelas, nascuda a Ciutat de Mèxic ara fa més de quaranta i tants anys –es nega a concretar–, arrenca amb el seus estudis de disseny gràfic i amb la creació d'una empresa dedicada a oferir a les agències de publicitat tota mena de creacions volumètriques en paper. “Es tractava d'un treball molt creatiu, però la meva obsessió ha estat sempre ser il·lustradora.” Així que va començar a fer il·lustracions, algunes de les quals estan recollides en el llibre, i les va penjar a internet. “Van tenir molt de ressò i això em va animar a fer el llibre.” De la presa de la decisió a la publicació del llibre no ha passat més d'un any i mig. El llibre inclou una llista de pel·lícules de referència de l'autora, que acompanya també una llista de cançons. És la proposta de Candelas per acompanyar una soledat que per ella és una opció vital, i en aquest cas també un pretext artístic.