Crítica
jazz
Creativitat sense límit
Venia el mestre Jack DeJohnette a oferir-nos una de les lliçons a què ens ha acostumat en les seves fructíferes visites a Barcelona i el Festival de Jazz el va condecorar, amb tot mereixement, amb la medalla d'or. Com si fos en compensació, el bateria es va asseure al piano –cal accentuar la seva preparació en piano clàssic– i, després d'introduir els seus companys Ravi Coltrane i Matthew Garrison –fills virtuosos de les cèlebres llegendes del jazz–, ens va conduir cap a una versió d'El amor brujo de Falla, que va sonar diferent i, alhora, impecable.
Tots tres venien a presentar el disc In Movement, un nou àlbum per a tota la vida del segell ECM. I el van interpretar de manera lliure, amb un Coltrane extraordinari i un Garrison que duia el baix elèctric cap a dimensions més enllà de la norma. Es tractava de catalitzar idees, sentiments, estils i estats d'ànim a partir d'un treball memorable. Així, la fragmentació ens podia dur cap a dimensions free o psicodèliques del jazz de Miles, Ornette i John Coltrane fins a derivar per un tipus de so més romàntic o intimista sense oblidar l'esfera minimalista, on també ha destacat Jack DeJohnette.
La metafísica del catàleg experimental d'ECM també era ben present: jazz del bo però no convencional, del que crea atmosferes. El disc és més lineal, més pur, però el concert va deixar espais per a la improvisació mentre les peces d'In Movement eren una partitura oberta, l'oasi on iniciar l'aventura. Diríem que, en el disc, Coltrane adopta una posició de solista mentre la bateria de DeJohnette i el baix de Garrison componen una peculiar secció rítmica. Disc rodó i nit memorable, de medalla d'or!