“Hi ha qui només menja galetes”

Ben segur, jo en sóc el primer. A més, tinc la mateixa edat que Daniel Blake. Vaig investigar molt, vaig parlar amb molta gent, i em va sorprendre saber que en aquesta generació hi ha molta gent que no ha tocat mai un ordinador. No el saben fer anar, i llavors es desesperen, ho deixen córrer, i que poden arribar a perdre la seva casa o pensió perquè no saben gestionar aquest món digital. Vaig parlar amb treballadors de la Seguretat Social i em van dir que n'hi ha que els volen ajudar, però la direcció els pressiona perquè no ho facin Converteixen la gent en simples números, i els poden fer perdre prestacions..

Hi ha una gran diferència entre la percepció que tenim de les coses i la realitat. Hi ha hagut una gran campanya contra la gent normal afirmant que el 25% de les prestacions eren fraudulentes, quan en realitat no és així, només ho són un 0,7%. Durant la recerca vam visitar molts bancs d'aliments, i em va sorprendre que molta gent ha de triar entre posar la calefacció i menjar. He conegut gent amb família que només menja galetes. Amb la recerca vam buscar què hi ha al darrere de tot això. És ficció, però es basa en una realitat.

És una història real que em van explicar els voluntaris d'un banc d'aliments, realment els va impressionar. Ploraven quan m'ho explicaven. No m'ho vaig inventar per dramatitzar, és una història d'humiliació que passa. En realitat hi ha casos més extrems: un home que tenia un problema mental i va morir de fam, gent amb un càncer terminal que ha d'anar a treballar... Són històries tan extremes que són difícils de creure. Però Daniel Blake és un home decent, una persona organitzada, que porta una vida normal fins que té problemes de salut. Potser això fa que ens enganxem més a la seva història, i que sigui tot molt més versemblant i creïble.

Exacte! Daniel Blake és un ciutadà normal que paga un 30% d'impostos, a diferència de corporacions com Apple a Irlanda, que no arriba a pagar ni l'1%. En lloc de centrar-nos en els pobres, per què no ens centrem en Amazon, Starbucks, Fiat (que va fer un tracte amb Holanda amb fiscalitat avantatjosa)...? Això redueix el pressupost dedicat a les prestacions als més pobres, que al final són els que ho paguen. Amb les polítiques d'austeritat, els discapacitats de la Gran Bretanya han patit sis vegades més que altres col·lectius.

Ha complert 80 anys, però segueix sent intel·lectualment molt vital i ple d'energia, segueix tenint moltes ganes de treballar, i encara que en aquesta ocasió hem tractat un tema molt dur, ha estat genial. Treballar amb ell ha estat una aventura.