La Guerra Civil en color
‘España en dues trinxeres' repassa el conflicte amb imatges acolorides
“Barcelona es la cuna del anarquismo y el separatismo”, deia Franco. Algunes frases que els protagonistes de la Guerra Civil van pronunciar fa 80 anys semblen sorprenentment properes: si sortissin de la tomba els que les van pronunciar, potser les repetirien sense canviar ni una coma. El documental codirigit per Francesc Escribano i Luis Carrizo Espanya en dues trinxeres. La Guerra Civil en color il·lustra com són de vigents coses que van passar i es van dir en la guerra, però també hi ha un element tècnic nou que ens el fa més proper: s'han acolorit els seus 150.000 fotogrames.
Lluny de les polèmiques que va suscitar l'acoloriment de clàssics de ficció en blanc i negre, ara fa 30 anys, aquesta tècnica (molt perfeccionada amb la digitalització) s'ha aplicat amb èxit i sense controvèrsia a imatges d'arxiu de les dues guerres mundials. “El blanc i negre és un accident, té un component antinatural –explica a El Punt Avui Francesc Escribano–. La voluntat dels que filmaven no era crear imatges en blanc i negre. El color apropa les imatges a la gent.” Fins i tot per als testimonis del conflicte és una sorpresa: “L'historiador Hilari Raguer ens va dir després de veure la pel·lícula que és com els records que té de nen de la Guerra Civil, que són en color.” “Jo mateix, quan vaig veure les imatges per primer cop en color hi vaig descobrir coses que no veia. Barcelona es reconeix”, diu Francesc Escribano.
El canal de televisió DMAX (abans Discovery) va fer projectes audiovisuals amb imatges acolorides de la Primera i la Segona Guerra Mundial, i van proposar fer el mateix amb la Guerra Civil a Francesc Escribano. Minoria Absoluta i Veo Televisión, en col·laboració amb DMAX, són els productors d'aquest documental de 96 minuts, que s'estrena en català avui als cinemes. Més endavant s'emetrà pel canal DMAX en tres capítols de 44 minuts.
Màxim de realisme
“Les tècniques per acolorir imatges han millorat molt, eren més rudimentàries abans”, diu Francesc Escribano. Les han digitalitzat en format 4k, que permet una qualitat molt alta. “Vam mirar de trobar un color al màxim de real, tan acostat a la realitat com fos possible”, explica Escribano sobre el projecte. Per aconseguir-ho, van formar el seu propi equip, de 30 persones, i van treballar-hi un any i mig. Van dedicar una especial atenció a documentar els colors: “Quan va estar feta, la vam passar a especialistes, i vam haver de fer molts canvis.” El material prové sobretot de la Filmoteca Espanyola, però també de molts altres arxius.
Un altre valor que crida l'atenció del documental és que fuig de maniqueismes i de la propaganda. “La major part del material que existeix és de propaganda, no hi ha material de reporterisme de la Guerra Civil. A més, les pel·lícules no tenen el so original, hi ha una veu propagandística”, explica el director. “Estem massa acostumats a veure la història de la guerra amb un biaix massa ideològic, de bons i dolents. Nosaltres ens hem volgut centrar en els fets, i adjectivar el mínim possible. En un conflicte d'aquest tipus a vegades s'intenta l'equidistància, però és complicada, perquè implica posar-se al mig.”“Passats 80 anys –afegeix sobre aquest tema–, podem posar la perspectiva des de dalt, que permet veure les coses d'una altra manera. Encara hi ha milers de cossos enterrats a les cunetes, per això és millor explicar la Guerra Civil de manera més desapassionada. Potser així entendrem millors les víctimes.”No ens podem estar de fer una pregunta a Francesc Escribano en el terreny de la història-ficció: les coses podien haver estat diferents? “Lamentablement, és difícil que poguessin haver anat d'una altra manera –respon–. Antony Beevor, l'assessor històric de la pel·lícula, creu que hauria estat diferent si la República hagués seguit una altra estratègia militar. Franco va utilitzar una estratègia de desgast, d'allargar la guerra. L'exèrcit republicà tenia una estratègia massa enfocada a cops d'efecte de grans batalles: Brunete, Belchite, Teruel... Amb una estratègia de resistència i desgast de l'enemic com es va fer per defensar València, sense buscar la batalla oberta, potser hagués estat diferent. També s'ha de dir que hi va haver un isolament total de la República, abandonada per les democràcies europees.”La pel·lícula analitza les causes de la guerra, sobretot des de la dictadura de Primo de Rivera i la República, i dedica més de mig metratge (de 96 minuts) a repassar els principals episodis de la Guerra Civil. Ofereix una perspectiva global que ajuda a entendre què va passar i per què, i a situar molts capítols dispersos en el seu context històric. “És mèrit de Manel Lucas, que ha escrit el guió”, diu Francesc Escribano.