Cultura
Manresa en ulls forans
Un projecte del Centre d'Estudis del Bages mostra la ciutat al llarg de sis segles des de la mirada de viatgers
Durant la investigació, s'han descobert dues de les fotografies més antigues de Manresa i referències de Gaudí i d'Amades, entre d'altres
Es prepara una visita que recorrerà alguns dels espais localitzats més emblemàtics
La línia cronològica querecull el testimoni dels viatgers té una setantena d'aportacions
La història d'una ciutat sempre queda plasmada en arxius municipals o privats, en llibres i exposicions, normalment elaborades per experts que tenen l'objectiu de divulgar els fets més rellevants que han succeït en un indret concret. El que no és tan habitual és que part d'aquesta història es pugui escriure a través de la mirada d'uns viatgers que només han trepitjat el municipi de passada, i menys, tractant-se d'una ciutat com Manresa, poc acostumada a la massificació turística.
Precisament això és el que ha aconseguit el projecte d'investigació Els viatgers a Manresa, impulsat pel Centre d'Estudis del Bages (CEB) i coordinat per l'historiador Jordi Bonvehí. Durant un any Bonvehí ha desgranat tot tipus de publicacions en busca d'arxius, sobretot fotogràfics però també escrits o dibuixats, que l'ajudessin a veure Manresa amb els ulls d'aquells que havien viatjat a la ciutat, és a dir, de persones que ni hi han nascut ni hi han viscut, sinó que només hi han fet parada en algun moment puntual de les seves vides. Tota la informació recollida forma part d'una línia cronològica que està penjada al web del CEB. El document més antic que s'hi pot trobar data del 1344 –una crònica del rei Pere III, el Cerimoniós– i el més nou, del 1989 –un poema de Felip Graugés sobre el miracle de la misteriosa Llum.
L'estada de Gaudí
Entre els més de sis-cents anys que abasta el projecte s'hi poden trobar autèntiques curiositats, com ara el viatge d'Antoni Gaudí a la ciutat. Les seves impressions sobre el Pont Vell, l'estació de tren i la Seu van fer que l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March modifiqués els plànols inicials que havia dissenyat per a la reforma de la basílica. El folklorista Joan Amades també va recollir en el seu llibre Rondallística la llegenda que explica que a Manresa “la gent no era gaire amiga dels bisbes i els tiraven cebes pel carrer”, diu Bonvehí. Un altre escriptor que han fet referència a la ciutat és Josep Maria de Sagarra, que en les seves memòries narrava l'experiència del seu pare a l'antic col·legi de Sant Ignasi, avui transformat en el Museu Comarcal de Manresa.
En la cronologia també hi ha tota una descoberta per als historiadors manresans. Es tracta de dues imatges antigues, anteriors al 1867, del fotògraf Robert Napper, ara exposades al museu Victoria & Albert de Londres. Tot i que són dues de les fotografies més antigues dels carrers de Manresa de què es té constància, no representarien una troballa tan important si no fos perquè fins fa molt poc –a principi d'aquest any– es creia que il·lustraven la ciutat de Valladolid. Es va saber gràcies a l'avís del personal del Museu de Valladolid, que tenia la sospita que les imatges no corresponien a la seva ciutat, ja que alguns elements que s'hi podien apreciar feien pensar en una ciutat més mediterrània. Es van posar en contacte amb responsables del CEB i, un cop fetes les comprovacions necessàries, es va determinar que les dues instantànies de Napper s'havien fet a la capital del Bages, concretament al carrer de les Escodines i a la Via de Sant Ignasi. És probable que totes dues datin del 1864, quan Napper va retratar la ciutat per encàrrec de l'editor de postals anglès Francis Frith.
El projecte s'acaba aquest mes d'octubre i per al mes vinent, han previst fer una ruta, oberta a tothom, que recorrerà alguns dels indrets. Bonvehí i la resta d'organitzadors del projecte han escollit els vuit punts “que poden fer més gràcia als visitants”. Serà el 19 de novembre i tindrà una durada d'unes tres hores. La ruta, que començarà al Museu Comarcal de Manresa, se centrarà, segons Bonvehí, en la part antiga: el Pont Vell, la Cova, les Escodines, la plana de l'Om, Sant Domènec i la plaça Major, entre d'altres. “No serà una visita històrica ni acadèmica com se sol fer habitualment, sinó que cada una de les parades s'explicarà exclusivament a través de la mirada dels viatgers a qui, en un determinat moment, aquest lloc els va cridar l'atenció i el van voler plasmar en una fotografia, un vers o simplement un comentari que ara ha transcendit en el temps”, assegura.
