cultura

El claustre romànic del monestir de les Avellanes estrena nova imatge

Les obres de restauració, que han costat 492.000 euros, han posat al descobert elements que havien quedat amagats per capes de guix i brutícia

El claustre romànic del monestir de les Avellanes, a la Noguera, va estrenar ahir nova imatge després d'una restauració sense precedents. Les obres han posat al descobert elements de l'estructura antiga del conjunt que amb el pas dels anys havien quedat amagats per diferents capes de guix i de brutícia i també ha aparegut una petita part de policromia antiga a les bases de les galeries. La inauguració coincideix amb la cloenda dels actes de commemoració dels 850 anys del monument. Les obres han costat 492.000 euros i el 75% l'ha assumit el Ministeri de Foment a través de l'1% cultural.

Actualment el monestir pertany als Germans Maristes. Hi viu una comunitat de 19 persones i fa també la funció de casa religiosa amb estances per a hostes i sales de reunió. Els seus responsables confien que el claustre restaurat i els elements recuperats siguin un atractiu més per als visitants.

Aquesta antiga abadia, fundada pels comtes d'Urgell l'any 1166, va ser la més important i última de canonges regulars premonstratesos de Catalunya. El conjunt històric i artístic del monestir de les Avellanes va ser declarat patrimoni nacional l'any 1931.La restauració del claustre ha volgut mantenir l'evolució constructiva de l'element central i més antic del monestir, amb més de vuit segles d'història. El projecte es va iniciar fa quatre anys, quan els Maristes van detectar els problemes de descomposició de les pedres del claustre romànic.

Una de les principals actuacions que s'hi han fet és canviar tot el sistema de recollida d'aigües pluvials per eliminar filtracions. També s'han segellat les fissures que hi havia a la teulada i a les voltes i s'ha reparat la degradació de la pedra causada per la humitat i el contacte directe amb la pluja. Paral·lelament, el claustre s'ha netejat combinant el làser amb tractaments químics i la microprojecció controlada d'àrids.

Informació històrica

A mesura que els operaris van anar picant les capes afegides que hi havia a les pedres del claustre va aparèixer al darrere de les parets informació històrica de la construcció d'aquesta part del conjunt arquitectònic. Els elements que han quedat al descobert són antics pòrtics i brancals però també les tombes d'inicis del segle XVIII d'un home i una dona que constaten que aquest espai era lloc d'enterrament laic per a membres de les classes benestants.A la paret est del claustre, que és on hi havia la sala capitular i l'església, hi ha aparegut la porta del dormitori. A la paret nord, la retirada del guix ha deixat veure l'antiga portada que donava entrada a l'església romànica, i a la paret oest han aparegut pòrtics gòtics on hi havia sepulcres de senyors com ara els comtes d'Urgell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona