Cultura

SALVA LÓPEZ

Salva López“Els clients haurien d'esdevenir fans. Hem de pensar en U2, Bruce i Coldplay”

Els músics són uns grans emprenedors. En el cas de Coldplay, són uns cracs del màrqueting; el que pengen a les xarxes es fa viral
Es tracta de fer hibridació, de barrejar coses. Michael Jackson va barrejar música, dansa, cinema i màgia, i va ser un còctel imbatible

Els amics li diuen que és un home del Renaixement perquè toca moltes tecles, i tenen tota la raó: professor d'Esade, escriptor, músic i conferenciant. Salva López és autor del llibre Rockvolució empresarial: lliçons del món de la música per a directius i emprenedors, en què trasllada al món empresarial les experiències que van portar a la fama artistes de la música rock. “Les emocions i l'entusiasme tenen un paper extraordinàriament important en tot el que fem com a persones, i també en tot el que som com a organitzacions”, assegura. Parlem amb ell dels millors grups de música i de la seva conferència, De clients a fans en clau de rock, a les 22.30 hores, en el programa Autèntics.cat, d'El Punt Avui TV.

Les empreses que saben fer música (que tenen en compte les emocions dels seus clients) aconsegueixen que el mercat les aplaudeixi...
Les empreses fan música i els clients ho veiem. Quan fan les coses ben fetes, es fa música celestial. Llavors convertim els clients en fans i els aplaudim.
Vostè és un home peculiar. Viu en la intersecció de tres mons: l'empresarial, l'acadèmic i el musical. Acaba les seves conferències tocant la guitarra elèctrica... Com relaciona les empreses i els grups de música?
Considero que faig educació i entreteniment alhora. Intento fer pensar, però també divertir.
Vostè fa conferències arreu del món, i les més famoses es titulen igual que el seu primer llibre, ‘Rockvolució empresarial'. Parla de grups com U2. Cap dels integrants era un geni en solitari, però com a equip no tenen cap mena de competència...
Quan contractem gent per a la nostra empresa, hauríem de pensar en U2, i valorar el candidat com a professional i com a persona. És important que l'equip treballi bé, que la suma dels integrants els faci més grans. U2 té intel·ligència grupal: són quatre membres, que són més grans junts que per separat. El bateria, el fundador de la banda, va dir: “No sóc un gran bateria, però sóc un bon bateria per a U2.” No va de fitxar cracs o genis, sinó d'aconseguir equips que accedeixin a la intel·ligència grupal.
Com es passa de tenir clients a tenir fans?
Els clients no perdonen, els fans sí que perdonen. Els músics no tenen clients. Viuen per delectar. Ens hem de preguntar si les empreses viuen per delectar els seus clients. En una empresa, cal saber quines tecles tens i quins acords funcionen. Pensar que els que ens compren són persones que tenen emocions, volem que la seva vida sigui millor i no que comprin el nostre producte i que callin, sinó que opinin. Apple és una empresa en què l'eslògan del servei tècnic és Nosaltres no arreglem maquinari, arreglem emocions. No volen tenir clients enfadats.
Lideratge situacional, lideratge altern... En aquest sentit, dels Beatles, què en destaca?
Depèn de la situació, el líder actua d'una manera o d'una altra. Els Beatles van ser equips d'alt rendiment. Hi ha l'anècdota que ells van deixar de tocar en directe a mitjan carrera perquè la tecnologia no els acompanyava. Tenien els seus amplificadors, actuaven en llocs grans i la gent no els sentia bé. En un concert, Ringo Star va dir: “Nois, quan hem tocat All my loving ha sonat molt bé.” El van mirar i li van dir: “No l'hem tocat pas!” I ell va respondre: “Ah, doncs jo sí!”
Igual que Apple va néixer en un garatge i Google en un altre, hi ha milions de bandes que també han nascut en garatges, començant pels Beatles, els Rolling Stones, Coldplay...
Coldplay, com els altres, són empreses que neixen de la passió i es converteixen en multinacionals. Els músics són uns grans emprenedors. En el cas de Coldplay, són uns cracs del màrqueting. En la penúltima gira que van fer, van utilitzar tot el que agrada als seus consumidors. Veure coses a YouTube, compartir el que veiem a les xarxes... Van crear una estratègia. Van compartir el primer concert de la gira anterior i en 20 minuts va esdevenir un fenomen mundial.
I Madonna?
És bona en la reinvenció, i reinventar-nos és una capacitat que hem de tenir com a organitzacions. No esperis un canvi i després marquis la pauta. Avança't. Madonna és la reina de la reinvenció: ella no segueix la moda, la moda la segueix a ella.
Bruce Springsteen?
És un líder ressonant, és un fenomen de la música. Barack Obama també és un líder ressonant, que aconseguix entusiasmar tothom. Bruce ho fa durant tres o quatre hores en cada concert i no només lidera la seva banda, lidera el públic; és un animal únic.
Queen?
Ho ha estat tot per a la història de la música. We will rock you és la cançó que toco en moltes conferències. És un exemple de com hem deixat de fer coses per als nostres clients i hem passat a fer-les amb ells. Parlo de cocreació, de cantar amb els clients. Un exemple seria Starbucks. Quan hi entres, et trobes un paper, una invitació i un hashtag. Si tens qualsevol idea, els la pots fer arribar per millorar la seva companyia. Reben idees de la gent, més de 300.000 idees que la gent va votant a través del web. Heineken també té una plataforma de cocreació: ells posen reptes i la gent aporta idees per saber què agrada més. La marca no és el meu tresor. Cal obrir les portes als clients, perquè també defineixen el teu producte.
I Pink Floyd? Vostè diu que és la banda que més ha innovat. Molts milions de discos venuts, i molts tatuatges aconseguits...
Van fer la innovació més gran: van ser els primers que van posar llums de colors i imatges en moviment en un escenari.
Què pensa de Bob Dylan, que ha estat premiat amb el Nobel de Literatura? Un Nobel inesperat, el primer que s'ha atorgat a un músic. Què en destacaria?
És un trobador que fa literatura cantada. El seu caràcter és la reinvenció, hi ha molts Bobs en cada disc.
Avui dia, els músics tenen una cosa que no tenien fa 20 anys: internet. Hi ha músics que han sabut utilitzar el poder de les xarxes socials per donar-se a conèixer. Justin Bieber i Lady Gaga en són només un exemple.
El mercat de la música s'ha massificat totalment. Els músics i els emprenedors són en realitat la mateixa cosa. Lady Gaga és una líder social: té més de 60 milions de seguidors a Twitter i, si parla malament d'una marca, podria fer caure les accions de la companyia! [Somriu]
També parla d'Iron Maiden, Genesis, Jimi Hendrix... Amb qui es queda com a millor exemple empresarial?
Amb Iron Maiden. És la banda que ha venut més samarretes del món. Innovar és pensar el que ningú ha pensat. En la música, es fan barreges; nous sons, noves músiques... Paco de Lucía va sortir de la seva zona de confort i es va atrevir a aprendre. La companyia Tesla són, per mi, els Pink Floyd d'ara. Són un exemple de gran empresa; a través del seu producte, construeix un món millor. D'això, n'he parlat ara al Japó. Es tracta de fer hibridació, de barrejar coses. Ho van fer els Genesis, la banda Black Sabbath... Fins i tot Michael Jackson va barrejar la música, la dansa, el cinema i la màgia, i va ser un còctel imbatible. Barrejar coses és una gran font de noves emocions per al públic (el nostre mercat). Fa 20 anys, els forns de pa no eren cafeteries. Ara s'han barrejat conceptes i s'han introduït més a les empreses.
Diu que d'aquí a 20 anys recordarem el passat i ens semblarà increïblement absurd viure sense teletreballar. Sabina i Serrat componen a través de Skype. Si això el sorprèn, reflexioni i pensi que som al 2016 i no hauria d'estar sorprès...
Som al segle XXI. Amb un telèfon i accés a wifi, tens la teva oficina. Treballar així permet tenir més temps per a la família. No cal veure durant vuit hores seguides les mateixes persones, que no són la teva família. El futur és el teletreball, feines que no necessiten una presència física constant. A més, segur que l'ambient millora.
També fa conferències a alumnes. Els planteja la vida laboral que els espera en clau de videojoc. Com ho fa?
Tenim classes on els alumnes porten els portàtils i els mòbils. No s'ha de prohibir la tecnologia. El meu plantejament és dir que sóc un facilitador d'aprenentatge. També els explico que la vida laboral té diverses pantalles. Coses que et donen energia, vides extres, municions, poders..., que són les habilitats en el mercat laboral: negociació, empatia, assertivitat...
Uns darrers consells...
No ens hem d'adaptar als canvis, sinó generar un canvi i liderar-lo. Necessitem un món menys competitiu on tots guanyem col·laborant.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a