Cultura

Parada i fonda

Una mostra de Ramon Casas a la galeria Gothsland de Barcelona constata l'esperit viatger del pintor

‘La cotxera' representa una fonda de Moià, on l'artista feia parada anant cap a Sant Benet

Ramon Casas va ser, a més d'un dels pintors més sol·licitats per la burgesia catalana i l'aristocràcia madrilenya, un cul inquiet que anava d'un lloc a un altre. Sovint ho va fer amb l'invent que a principis del segle XX va condicionar la vida de totes les generacions següents: l'automòbil. Anava a Cadaqués, a Sant Benet de Bages –on la família tenia casa–, a París –a comprar un nou vehicle– i a Madrid –per fer el retrat d'Alfons XIII–. La qüestió era no parar quiet. No debades, va ser un dels fundadors de l'Automóvil Club de Barcelona (ara RACC) i en va dissenyar el primer logotip. Així mateix, va dissenyar les accions de la fàbrica automobilística Hispano-Suiza i va pintar el cèlebre quadre del MNAC Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil. Però no va ser aquest l'únic llenç en què va quedar reflectida la seva afició pels cotxes. La galeria Gothsland (Consell de Cent, 331, Barcelona) presenta fins al 5 de gener l'exposició Ramon Casas. La mirada moderna, en què s'exhibeix La cotxera (1907), on es pot veure un vehicle amb el seu xofer. El galerista Gabriel Pinós ha determinat que l'obra representa la fonda de Moià. “Era el camí que havia de fer per anar a Sant Benet i jo crec que aquesta obra coincideix amb un viatge que va fer Casas acompanyat de Santiago Rusiñol, que va anar a Sant Benet a pintar tres quadres.” En aquesta obra es pot veure un mosso d'esquadra, element que no es troba en cap de les altres obres conegudes del pintor. Aquesta peça forma part de l'apartat dedicat al Casas viatger, però la mostra en té d'altres: el dedicat a la revista Pèl & Ploma, en què es poden veure els dibuixos originals que va fer Casas per obsequiar els subscriptors de la publicació i un dibuix preparatori per al cartell d'Els Quatre Gats, en què apareix Pere Romeu; el contrast entre públic i privat, amb diversos retrats, i l'ideal femení en les imatges de fi de segle. En aquesta darrera secció, s'exhibeix un singular cartell d'Anís del Mono, fet a París per anunciar la marca al públic francès. També es mostren diverses xules i manoles, tan característiques de l'imaginari popular que Casas va reflectir.

L'exposició té un catàleg en què es documenten les característiques i l'anecdotari que envolten les peces. També es poden veure, tant en la publicació com en la mostra, fotografies, algunes de les quals fetes per Casas, que van inspirar la realització dels quadres, com les que mostren les cotxeres de Moià i la que va servir d'inspiració per a la pintura La dama del visó, motiu utilitzat per a la realització de les accions d'Hispano-Suiza. També es mostren exemplars de Pèl & Ploma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’origen de la Bruixa Avorrida

Roser Capdevila publica una autobiografia il·lustrada per a adults en què podem trobar alguns dels personatges de ficció que han sortit als seus contes

Barcelona
 
Mirador

La llibertat d’Albert Serra a Berlín

 
Crònica
circ

Un espectacle de gran altura

Girona
 
Recerca

Les invitades incòmodes

Girona
 

Cinema divers

barcelona
 
Llibres
Memòria històrica

Les cartes de l’exiliat escalenc

L’escala
 

El moll de l’os de les cançons

BARCELONA
 
JORDI BILBENY
ESCRIPTOR, INVESTIGADOR I DIRECTOR DE L’INSTITUT NOVA HISTÒRIA

“Pensem que la història està adulterada i no per casualitat”

arenys de munt
 
NÚRIA BALLESTER
PRESIDENTA DE CASES ICÒNIQUES DE CATALUNYA

“Hem de convertir els museus en llocs que connecten amb la gent”

El Vendrell