Memòria històrica
El Mume homenatja el coratge i el compromís de les germanes Úriz
Pioneres de la renovació pedagògica i fundadores del PSUC, van morir a l'exili a Berlín
El museu inaugura avui una exposició sobre la seva trajectòria
El Museu de l'Exili de la Jonquera (Mume) inaugura aquest migdia l'exposició Pepita i Elisa Úriz Pi. De Badostáin a Berlín Oriental, una reconstrucció per mitjà de plafons explicatius i documents d'època de la trajectòria vital i professional d'aquestes dues germanes navarreses que van tenir un paper actiu en la implantació a Catalunya de la moderna pedagogia europea, als anys vint i trenta. A l'Estat espanyol, amb un sistema d'ensenyament retrògrad i fèrriament controlat per l'Església, el compromís de les germanes Úriz amb l'ensenyament públic i els corrents més oberts i renovadors no cal dir que va ser rebut amb suspicàcies i més d'una denúncia irada, tant a Girona, on van exercir de professores de l'Escola Normal entre 1914 i 1921, com a Lleida, Tarragona i Barcelona, on serien destinades els anys següents i on introduirien mesures fins llavors insòlites com ara l'organització d'associacions de pares i mares, la supressió dels càstigs corporals, l'eliminació de les tarimes professorals, el rebuig de l'aprenentatge basat en la memorització, la potenciació de les activitats extraescolars, la supressió dels manuals de curs i, sobretot, l'atenció a les necessitats i les qualitats de cada infant. El coratge de Josefa (1883-1958) i Elisa Úriz (1893-1979), que l'exposició posa en relleu, els va permetre sobreposar-se a l'estretor moral de la societat conservadora del seu temps i erigir-se, no només en grans pedagogues perfectament informades dels mètodes Dalcroze, Montessori, Decroly o Piaget, sinó també en les impulsores de les primeres organitzacions feministes i de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament durant la República. La germana gran, Josefa, va viatjar a l'URSS el 1934, i Elisa es va casar amb el secretari general de la UGT, Antoni Sesé, que seria assassinat durant els Fets de Maig de 1937.
Un treball d'investigació de l'historiador i periodista Manuel Martorell ha permès rescatar de l'oblit aquestes dues germanes que l'exili, primer, i la Guerra Freda, després, van silenciar amb vilesa. La seva militància comunista (van participar en la fundació del PSUC), en el món polaritzat de la postguerra mundial, va comportar el 1951 la seva expulsió de França, on s'havien refugiat després de la Guerra Civil i on s'havien implicat en els moviments de resistència, en virtut de la vergonyosa Operació Bolero-Paprika. Deportades a Berlín Oriental, van morir oblidades de tothom excepte dels que rebre el seu profund humanisme. Com a activitat complementària a l'exposició, dimecres es projectarà al museu (12 h) el documental Palabras de mamita, sobre la mestra de Garrigàs Joana Colom.
