Cultura

Art

Beneïda pau

La Fundació Tàpies explora l'impacte del terrorisme i la treva d'ETA en l'art

El 5 de juny de 1968 Joan Miró va signar una de les seves pintures més poètiques, Paisatge, un petit monocrom blanc amb un punt solitari blau a la dreta. Un dia després, signava el quadre Lletres i xifres atretes per una guspira. I el dia 7 de juny del mateix any, 24 hores després, ETA cometia el seu primer atemptat, en què va morir el guàrdia civil José Antonio Pardines. Quina relació tenen les dues pintures de Miró amb ETA? Cap, òbviament, llevat de ser simultànies en el temps.

Les dues obres de Miró, però, s'han inclòs en l'exposició 1989. Després de les converses d'Alger. Deliri i treva, que es pot veure a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, i que analitza des del punt de vista de l'art les conseqüències del terrorisme d'ETA. Comissariada per Carles Guerra, director de la fundació, és una mostra complexa, perquè la temàtica de la violència d'ETA és encara molt dolorosa, i per això Guerra admet que és la mostra més difícil que ha hagut de comissariar mai.

L'espinós tema, doncs, es tracta implícitament a partir de la força dels objectes, com la de les pintures mironianes esmentades o la d'un de ben paradigmàtic: la memòria USB que conté el comunicat de l'alto el foc definitiu d'ETA del 2011, i que l'organització va enviar als diaris Deia i Gara el dia de l'anunci de la treva. A la Tàpies s'exposa dins d'una vitrina, com si fos una joia.

La mostra, segons Guerra, celebra “la pau civil, que ha posat en pràctica la gent, abans que hi hagi un acord polític que la rubriqui”. En la mostra, es constata l'absència d'una imatge ritualitzada de la pau, a la manera del quadre de La rendició de Breda, de Velázquez.

L'icona ‘Puppy'

En el seu lloc, han aparegut icones de la pau espontànies. Ho és la gegantesca escultura del gos Puppy, de Jeff Koons, instal·lada a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao, que es va fer famosa just abans d'inaugurar-se el museu perquè ETA va disparar contra un ertzaina que va descobrir que en un dels testos de flors per preparar l'escultura s'amagaven explosius.

En altres casos, el simbolisme dels objectes exposats té connotacions molt més subtils. L'ambigüitat ideològica de l'escriptor Miguel de Unamuno, esquitxada de Nietzsche, filòsof que va influenciar joves etarres, apareix a la mostra a través d'un retrat del personatge, del pintor José Gutiérrez Solana. El quadre presidia el despatx del ministre de Cultura, fins que l'actual titular, Íñigo Méndez de Vigo, va substituir-lo per un oli abstracte.

Menys subtil sembla la contundent obra d'Ibon Aranberri Ethnics, en què una sèrie d'objectes inofensius (encenedors, una caixa de llet, una ampolla...) remeten a la fabricació dels còctels molotov. L'exposició, que s'ha vist al centre Artium de Vitòria, forma part del projecte Tractat de pau, impulsat des de Sant Sebastià, capital cultural europea 2016.

1989. Després de les converses d'Alger. Deliri i treva

fundació Tàpies. Aragó, 255. barcelona. fins al 15/1



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Horaci per sempre

barcelona
FITO CONESA
ARTISTA

“L’empatia és un posicionament polític contra el feixisme present”

barcelona

5 milions per als sectors més febles de la cultura

BARCELONA

Una escapatòria a tres bandes

Barcelona
LA PEL·LÍCULA

‘Trànsit’

Xavier Mercadé exposa ‘Rock viu’

LA MÚSICA

Quaranta anys de ‘Back in black’

Indilletres s’ajorna fins al 29 i 30 d’agost

La Bisbal d’EMpordà

Cinema i història al Muhba