Cultura

cinema

obituari

La mirada d'Amorós

Mor als 80 anys el director de fotografia barceloní Juan Amorós, vinculat a l'Escola de Barcelona i col·laborador habitual de cineastes com ara Vicente Aranda

Havia treballat amb directors com ara Pilar Miró, Fernando Trueba i Gonzalo Suárez

Juan Amorós va ser un dels directors de fotografia més importants del cinema espanyol, tot i que ell preferia aplicar-se un terme anglosaxó que probablement es consideri antiquat: cameraman. Nascut a Barcelona el 10 de juny del 1936 –havia fet 80 anys recentment, per tant–, Amorós va morir, ahir, a Madrid després d'una llarga malaltia.

De formació autodidacta, Amorós va començar a treballar en el popular NO-DO amb només onze anys, i durant vint anys hi va fer tota mena de feines. El 1956, va tenir el primer contacte com a foquista en la pel·lícula de Jesús Pascual Escuela de periodismo, una història coral que volia retratar el món de la premsa.

Amorós va viure els primers anys de TVE i va treballar activament en l'àmbit publicitari. Durant molt temps, va fer espots per a grans marques, com ara Salvat, Avecrem o Codorniu, juntament amb el seu germà Antonio Amorós, amb qui va crear la productora Amorós Hermanos.

A mitjans dels anys seixanta, Amorós va començar a treballar de manera ininterrompuda en el món del cinema com a segon operador, en pel·lícules com ara Noche de verano (1062), de Jordi Grau, i el film de culte Noche de vino tinto (1966), de José María Nunes.

Les primeres pel·lícules d'Amorós com a director de fotografia van estar molt vinculades a l'anomenada Escola de Barceloma, el col·lectiu que es va emmirallar en la Nouvelle Vague francesa per fer un cinema tan cosmopolita com avantguardista. Així, va treballar amb el desaparegut Jacinto Esteve en títols com ara Dante no es únicamente severo (1967, codirigida per Joaquim Jordà), Después del diluvio (1968) i Lejos de los árboles, i també amb Gonzalo Suárez (Dittirambo,1967; Padre nuestro, 1985) i Carles Duran (Liberzina 90, 1970). Però potser el director amb qui va col·laborar de manera més fidel va ser Vicente Aranda, amb qui va fer Fanny Pelopaja (1984), Tiempo de silencio (1986), Si te dicen que caí (1989), El amante bilingüe (1993) i Libertarias, 1996) i les sèries de televisió La huella del crimen (1985) i Los jinetes del alba (1990).

Amorós també va treballar amb directors com ara Pilar Miró (Hablamos esta noche, 1982), Emilio Martínez Lázaro (Lulú de noche, 1985; El juego más divertido, 1988), Fernando Trueba (Sé infiel y no mires con quién,1985; El año de las luces, 1986), Jaime Camino (Dragón Rapide, 1986), Imanol Uribe (Adiós, pequeña, 1986), Francisco Regueiro (Diario de invierno, 1988), Josefina Molina (Esquilache, 1989), Ana Belén (Cómo ser mujer y no morir en el intento, 1991), Pedro Olea (El día que nací yo, 1991), Fernando Fernán Gómez (Fuera de juego, 1991), Manuel Gómez Pereira (Todos los hombres sois iguales, 1993; Boca a boca, 1995, El amor perjudica seriamente la salud, 1996) i Enrique Urbizu (Cuernos de mujer, 1994).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.