Cultura

teatre

festival temporada alta

De la SS i ésser humà

Temporada Alta porta a escena ‘Les benignes', que humanitza un suposat cap nazi, de Jonathan Littell

Aquests dies es presentaran 7 obres d'autoria catalana a programadors internacionals

L'actor Hans Kesting intervé en l'ambiciosa adaptació de la novel·la de Les benignes, de Jonathan Littell. El protagonista és un personatge fictici, Max Aue, que respon a unes coordenades comunes “és un ésser humà com tots”, un supervivent, comenta l'actor. La novel·la d'un miler de pàgines permet donar el punt de vista de l'extermini jueu des dels perpetradors, i no de les víctimes. Un enfocament poc habitual per mostrar que tot ésser humà, com Max Aue, es pot convertir en un monstre fent d'oficial de les SS. Per Kesting, és molt oportuna aquesta adaptació ara, quan hi ha un cert retorn a una ideologia de dretes reaccionàries. Guy Cassiers és el cap de cartell d'aquest cap de setmana de programadors del Temporada Alta, en què s'han inscrit un centenar de professionals d'arreu del món per conèixer també les veus més personals del teatre contemporani català. Hi haurà els Sr. Serrano, Los Corderos, CaboSanRoque, Pere Faura, una visita a l'Animal a l'Esquena dels Malpelo, una acció breu de La Veronal, Xavier Bobés, amb una acció conjunta amb altres manipuladors d'objectes i narradors de petites històries en només tres dies.

De Welwillenden (Les benignes) es representa dissabte (21 h) i diumenge (18 h) al Municipal. És una producció amb actors de Toneelgroep, dirigida per Ivo Van Hove, i Toneelhuis, capitanejada per Cassiers. Per a aquest director, l'Holocaust és el moment de la història d'Europa on aquesta relació esdevé “més destructiva i inhumana”. La clau de la perversió política ve a través del llenguatge, insisteix Cassiers: L'extermini jueu no es va produir d'un dia per l'altre, sinó que abans hi va haver anys “de preparació d'atacs verbals i propaganda”. Hi coincideix l'actor Hans Kesting que combrega amb la tesi L'onada (The Waves) de Ron Jones, en què un mestre practica a l'institut les formes d'enfortiment del grup davant l'individu indefens per demostrar que el nazisme es manté latent.

Tres estrenes

De la llista de propostes pensades per persuadir el programador internacional (enguany l'estatal s'ha recuperat i suposat un 33% del total d'inscrits) destaquen dues estrenes: CaboSanRoqque proposa un treball sobre l'obra de Joan Brossa, “un loop de 27 minuts” que el director Salvador Sunyer està convençut de l'èxit. També del treball El primer àlbum, que Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor signen un treball a partir de material de veïns del Barri Vell de Girona. Una peça única que incita a generar-ne d'altres arreu del món (l'any passat van fer un exercici semblant a l'IF de Barcelona). Pere Faura presenta una altra coreografia, tirant de la música disco. Els programadors també podran veure en exclusiva el darrer treball d'Àlex Rigola, Who is mi. Pasolini, que s'estrena el 2 de desembre per als espectadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

TEATRE MUSICAL

Àngel Llàcer lidera l’esbojarrat musical ‘The producers’ al Tívoli

BARCELONA
festival de cinema

Jaione Camborda posa ‘La banya’ a Sant Sebastià

sant sebastià
CIRC

Un centenar de pallasses es troben a la desena edició a Palautordera

ST ESTEVE DE PALAUTORDERA
Olot

Paisatgisme fantàstic olotí, a L’Àmbit Espai d’Art del Firal

Olot
VISITA GUIADA

Una triple mirada: Pla, Cuixart i Bigas

Palafrugell
Audiovisual

El documental de Putellas, nominat als Emmy

Barcelona
Art

El Bòlit aborda els anys 80, la figura de l’idiota i el turisme sota Franco

Girona

El primer xat en català basat en intel·ligència artificial generativa està en fase experimental

BARCELONA
Arquitectura

Mor Zvi Hecker, l’arquitecte radical