Jugar 40 anys seguits
El Teatre Lliure estrena un vídeo en què repassa les icones de les seves quatre dècades d'història, celebrades ahir amb la recuperació de ‘Les noces de Fígaro'
Públic i artistes comparteixen records a l'espai memòria, a Montjuïc, en l'antiga llibreria
L'esperit Lliure es respirava pels porus de la platea, ahir a la nit. Perquè hi havia la majoria dels que van participar en aquesta història. Molts, de fet, ja havien reconnectat amb la memòria de pujar es escales de Gràcia desitjant ser sorprès de nou gràcies al panell de vídeos que ofereix Frank Aleu (a partir de les fotografies de Ros Ribas) i que es completa amb detalls d'àudio i vídeo. Ahir va fer 40 anys de la primera funció a Gràcia. Imma Colomer comentava, despreocupada, “qui es podia imaginar” que l'aventura seria tan fructífera. Poques són les companyies i teatres que creixen amb el seu públic, com li agrada recordar al director Lluís Pasqual.
El més esperat del vespre era la funció. Les noces de Fígaro marca una fita clau per al Lliure perquè aquesta comèdia d'embolics i destresa dels criats i, principalment, de les dones, els va obrir les portes fora de Catalunya. I, efectivament, en completar les tres hores llargues de funció (amb descans inclòs), Homar va completar el quadre. El que havia estat Fígaro en la producció inicial, ara n'ha estat el director. Davant de les roses grogues preferides de Fabià Puigserver, va recordar que el fundador del Lliure sempre insistia en què no hi havia verb per definir el teatre com un joc, com sí que es produeix en l'anglès i el francès; també els recordava que, a l'escena, s'ha de ser sempre generós.
Lluís Homar ho deu haver començat a entendre fa pocs anys, perquè hi insisteix sovint agraït del mestratge de Puigserver: Si ser generós implica lliurar-se, els que ara fan 40 anys, en comptes d'actuar, simplement lliuregen. Sense perdre l'entusiasme més tendre.
