cultura
Andrea Motis
Saxofonista, trompetista i cantant de jazz
“Gravar per Impulse ha estat un reconeixement”
Amb 21 anys i una admirable agenda internacional, Andrea Motis ja ha deixat de ser aquell nou talent d'edat adolescent que ens va donar a conèixer com es vivia la màgia del jazz al barri barceloní de Sant Andreu. Acompanyada pel seu ja clàssic quintet, amb el pianista Ignasi Terraza, el bateria Esteve Pi, el guitarrista Josep Traver i el saxofonista, i mentor, Joan Chamorro, presentarà Emotional dance, el seu debut en solitari previst per al febrer, fruit del seu fitxatge per l'històric segell nord-americà Impulse, avui a Girona (Temporada Alta) i el dia 16 a Barcelona (Festival Internacional de Jazz Voll-Damm).
Com ha acabat gravant un disc amb Impulse?
Estaven interessats a gravar gent de diferents països. Ens van veure tocar en un club de París, Le duc des lombards, ens ho van proposar i, nosaltres, és clar, vam estar encantats d'acceptar-ho. Alguns dels meus discos preferits són d'Impulse: Charles Mingus, John Coltrane, Johnny Hartman...
En quin sentit gravar per a Impulse li farà fer un salt?
Possiblement el fem, però no és el motiu principal. Estàvem molt a gust treballant pel nostre compte i, sincerament, no canviaria aquesta comoditat per una mica més de fama. El que més m'importa és desenvolupar-me musicalment, poder tenir una carrera llarga i fer les coses a poc a poc i amb bona lletra. Havíem tingut ofertes de segells molt grans, no únicament en l'àmbit del jazz, sinó també del pop, però no vull fer grans salts amb què després m'hi pugui sentir incòmoda. Gravar per Impulse, però, és una cosa naturalment il·lusionadora, tot un reconeixement.
Què hi trobarem, a ‘Emotional dance'?
Segueix una línia de jazz clàssic, amb convidats com ara Scott Robinson. I també bossa nova, que ja havíem anat fent en discos anteriors. La novetat és que hi ha tres temes cantats en català i composicions meves, així com d'Ignasi Terraza [pianista] i Perico Sambeat [saxofonista].
Quins temes cantes, en català?
Matilda, que és la cançó del Perico, amb lletra de Carles Alberola; Louisiana o els camps de cató d'Els Amics de les Arts, que em van demanar els mateixos d'Impulse després d'escoltar-me-la cantar en un dels concerts que vaig fer amb Buenavista Social Club als Estats Units, i La gavina voladora, una havanera que tothom coneix en veu de Marina Rossell. Sempre m'ha agradat molt. La vaig aprendre a l'escola i recordo que m'ho passava molt bé cantant-la. Li hem canviat, però, el compàs i la fem de manera molt jazzística.
Com són les composicions que ha escrit per al disc?
Hi ha un tema que seria com una balada de jazz i dues composicions més aviat latin. Quan vam decidir fer aquest disc, em faig posar a compondre bastant, i ara estic fent temes amb lletra per a un pròxim disc. Fer música original, d'ara en endavant, és una gran prioritat.
Jay Newland i Brian Bacchusroductors, col·laboradors de Norah Jones i Gregory Porter, fan de productors. Quines van ser les instruccions?
Afortunadament, tenim un contracte, que vam aconseguir després de molt de temps, que ens permet tenir la decisió final. Mantenim el poder artístic, cosa que no vol dir que, gravant el disc, no ens donessin uns quants consells valuosos.
Quins?
Reduir solos, principalment. Allà on fèiem quatre solos, sovint ens deien que, amb dos o tres, ja n'hi havia prou.
Com ha evolucionat la seva relació amb els músics del seu quintet, molt més grans?
Sempre han estat mestres i companys, però abans diem que eren, sobretot, mestres. Els tenia molt de respecte i, tot i que, ara, naturalment, també els en tinc, és diferent. He anat agafant les regnes del grup i, si bé al principi, en Joan [Chamorro] prenia totes les decisions, ara m'empeny a triar jo.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
