IMAC, 30 anys de gestió

La llista continua. Després que l'abril passat l'Ajuntament de Reus tirés endavant l'extinció definitiva de l'Institut Municipal Doctor Frias, creat als anys vuitanta, ara és el torn de la reformulació de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), un emblemàtic organisme autònom municipal de la mateixa dècada. Un ens que es podria fusionar amb l'Institut Municipal de Museus (IMM) impulsat l'any 2001. Nascut durant el tercer mandat democràtic municipal (1987-1991), a través d'Ernest Benach, l'IMAC ha estat una peça fonamental de la política cultural reusenca de les últimes dècades en la gestió d'equipaments, festivals i festes, des d'una vessant participativa i de suport a les entitats.

Vinculat ineludiblement a la trajectòria política de l'aleshores portaveu d'ERC a Reus, Ernest Benach, el republicà va esdevenir el primer vicepresident executiu de l'organisme entre els anys 1988 i 1991, i Misericòrdia Vallès en va ocupar-ne l'altra vicepresidència. En el seu moment de creació, l'IMAC va ser una “fórmula agosarada”, en paraules de l'exregidora republicana Empar Pont, que també va ocupar-hi responsabilitats posteriorment.

“Respon a aquell moment de la societat reusenca d'inventar coses, d'evolucionar-les”, explica avui Benach, que hi afegeix: “Ens inventem l'IMAC com a element que en aquell moment ocupa tres àmbits, que són cultura, esports i joventut, perquè és aquí justament on hi ha la societat civil.”

Fent balanç de l'activitat inicial de l'institut, Benach diu que “quan arrenquem l'IMAC són tres anys molt intensos”, i comenta que la seva acció va crear també polèmica i recels, fruit d'un moment molt participatiu de les entitats reusenques. Fora de Reus, la proposta va tenir la virtut d'inspirar altres municipis que van copiar l'experiència, com ara Lleida, amb el seu IMAC.

Sense cap rastre de nostàlgia per la possible transformació de l'eina que va crear fa gairebé 30 anys, Benach relata com des de l'etapa fundacional de l'IMAC es va tirar endavant un “diàleg franc” amb les aleshores potents entitats de la ciutat per definir i dissenyar els plans d'actuació.

“Va respondre a la necessitat d'aquell moment concret”, assegura Benach, que prefereix no valorar la proposta de fusió de l'institut amb l'ens de gestió dels museus reusencs.

Més que un problema de formulació jurídica respecte a la proposta actual, l'exregidor Xavier Filella, que va tenir-hi responsabilitats entre el 1999 i el 2007, opina que el fons de la qüestió és la falta de recursos econòmics.

“Aquests anys s'ha anat retallant sempre el pressupost i sobretot la part de suport a les activitats de les entitats és la que ha quedat més reduïda”, explica, i considera que una solució adient seria consolidar els recursos extraordinaris de l'àrea relacionats amb la capitalitat cultural catalana, que se celebrarà l'any vinent. La solució, doncs, seria, segons ell, “que el que s'aconsegueixi pel 2017, aquest extra, es consolidés”.

Tot i compartir la necessitat de repensar l'IMAC, Empar Pont diu que el que cal és “un plantejament a escala de filosofia molt més que en l'àmbit organitzatiu”: “Primer, saber què volem fer, com ho volem fer, i després buscar l'eina.”