cultura

Un objector a Okinawa

Mel Gibson recupera el seu bon pols narratiu amb ‘Hasta el último hombre', la increïble història d'un pacifista al front del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial

Com milions de joves d'arreu del món, Desmond T. Doss va participar en la Segona Guerra Mundial i va assistir a l'horror des de la primera línia de foc. Però el seu cas és peculiar: de profundes conviccions religioses, es negava a agafar una arma. Els seus propis companys i oficials li van fer la vida impossible, però ell ho va resistir tot i va acabar anant al front del Pacífic com a metge d'un destacament que va patir una autèntica sagnia a l'illa d'Okinawa. Ha passat a la història com el primer objector de consciència a rebre la medalla d'honor dels Estats Units.

Guardonat amb cinc Oscar per Braveheart, Mel Gibson semblava encaminat a una fructífera carrera com a director, i més encara després de l'èxit comercial de La pasión de Cristo. Però l'èxit no es va repetir amb Apocalypto, i ha trigat deu anys a tornar a dirigir.

Fascinat per la violència

Amb Hasta el último hombre, que s'estrena demà, ha intentat tornar al cinema per la porta gran, amb el seu talent narratiu i el seu virtuosisme en la posada en escena (per a les escenes bèl·liques s'inspira en Welles, explica) , posats al servei de la seva fascinació per la violència més explícita. Els primers premis i la rebuda de públic i crítica semblen indicar que serà a les travesses dels guardons importants.

Protagonitzada pel jove actor Andrew Garfield (The amazing Spider-Man), Hasta el último soldado té dues parts molt diferenciades. En la primera, que recorda el primer terç de La chaqueta metálica, traça un retrat –carregat d'admiració– del jove Desmond T. Doss, fill d'un excombatent de la Primera Guerra Mundial alcohòlic, que deixa la xicota i la família per fer-se voluntari de l'exèrcit, malgrat la seva objecció de consciència pel que fa a les armes i a matar altres éssers humans. La segona part, d'extrema violència (com els altres films del Gibson director), conté algunes de les escenes bèl·liques més espectaculars vistes els últims anys. Tota una paradoxa, sent un film amb un missatge pacifista i que fa evident la simpatia del director per les creences religioses del protagonista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic