Un objector a Okinawa
Mel Gibson recupera el seu bon pols narratiu amb ‘Hasta el último hombre', la increïble història d'un pacifista al front del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial
Com milions de joves d'arreu del món, Desmond T. Doss va participar en la Segona Guerra Mundial i va assistir a l'horror des de la primera línia de foc. Però el seu cas és peculiar: de profundes conviccions religioses, es negava a agafar una arma. Els seus propis companys i oficials li van fer la vida impossible, però ell ho va resistir tot i va acabar anant al front del Pacífic com a metge d'un destacament que va patir una autèntica sagnia a l'illa d'Okinawa. Ha passat a la història com el primer objector de consciència a rebre la medalla d'honor dels Estats Units.
Guardonat amb cinc Oscar per Braveheart, Mel Gibson semblava encaminat a una fructífera carrera com a director, i més encara després de l'èxit comercial de La pasión de Cristo. Però l'èxit no es va repetir amb Apocalypto, i ha trigat deu anys a tornar a dirigir.
Fascinat per la violència
Amb Hasta el último hombre, que s'estrena demà, ha intentat tornar al cinema per la porta gran, amb el seu talent narratiu i el seu virtuosisme en la posada en escena (per a les escenes bèl·liques s'inspira en Welles, explica) , posats al servei de la seva fascinació per la violència més explícita. Els primers premis i la rebuda de públic i crítica semblen indicar que serà a les travesses dels guardons importants.
Protagonitzada pel jove actor Andrew Garfield (The amazing Spider-Man), Hasta el último soldado té dues parts molt diferenciades. En la primera, que recorda el primer terç de La chaqueta metálica, traça un retrat –carregat d'admiració– del jove Desmond T. Doss, fill d'un excombatent de la Primera Guerra Mundial alcohòlic, que deixa la xicota i la família per fer-se voluntari de l'exèrcit, malgrat la seva objecció de consciència pel que fa a les armes i a matar altres éssers humans. La segona part, d'extrema violència (com els altres films del Gibson director), conté algunes de les escenes bèl·liques més espectaculars vistes els últims anys. Tota una paradoxa, sent un film amb un missatge pacifista i que fa evident la simpatia del director per les creences religioses del protagonista.
