Cultura

50 anys de la mort de walt disney

Dibuixos amb ànima

Blancaneu i Mickey Mouse van obrir un nou camí per al cinema, que al segle XXI està en plena expansió

Disney pot ser l'estudi hegemònic a Hollywood

L'estudi Walt Disney guarda gelosament més de 60 milions d'esbossos, dibuixos, fons, seqüències de moviments, maquetes i altres creacions dels seus dibuixants i animadors a The Animation Research Library, situada a Burbank (ciutat veïna de Los Angeles). Allà hi ha els primers dibuixos fets a mà de Mickey Mouse, Blancaneu, Pinotxo, la Ventafocs, Cruella de Vil o Peter Pan; els boscos de Bambi, el castell de la Bella Dorment, el país de Mai Més o els paratges nevats d'Anglaterra per on fugien els 101 dàlmates. Convençut que, a més d'artesanal, la creació de les pel·lícules animades eren un treball artístic, Walt Disney va guardar amb cura tot el material, i l'estudi el conserva en aquesta mena de cambra del tresor d'un imperi que amenaça amb colonitzar fins i tot els nostres somnis. Diu Fernando Trueba que, per alguna raó misteriosa, fragments de pel·lícules es barregen en la nostra memòria, com en un muntatge cinematogràfic, i conformen la nostra identitat. Milions de persones arreu del món conserven a la memòria fragments de les pel·lícules de Disney. I el mateix es pot dir de la música: temes com Supercalifragilisticexpialidocious, la cançó del plàtan de Baloo a El libro de la selva o Hakuna matata d'El rei lleó formen part de l'imaginari col·lectiu.

Un visionari encara vigent

Walt Disney (Chicago, 1901) era un visionari que va assenyalar un camí que encara ara, 50 anys després de la seva mort, és ben vigent. La primera i la tercera pel·lícules més taquilleres d'aquest 2016 són llargmetratges animats, Buscant la Dory (justament de Disney) i Mascotes. I no només això: la quarta producció més taquillera del 2016, El libro de la selva, adapta en imatges reals amb efectes digitals el darrer film animat que va produir.Juntament amb el seu germà Roy i Ub Iwerks, Walt Disney va fundar una petita empresa cinematogràfica i el 1928, amb el cinema sonor, els va arribar l'èxit amb la creació de Mickey Mouse. El 1931 van guanyar els dos primers Oscars, per Silly symphony (la música, sempre en un lloc preponderat)i Mickey's orphans, i dos anys més tard van iniciar la producció del primer llargmetratge animat de la història, Blancanieves y los siete enanitos –mai s'ha doblat al català–. Impressionat per un vell film d'imatge real sobre Blancaneu, Disney va decidir convertir aquest conte dels germans Grimm en un llargmetratge, en què van treballar un miler d'artistes. El mig milió de dòlars de pressupost es va acabar convertint en un milió i mig. Fortament endeutat, Walt Disney va arribar a dubtar de la viabilitat del projecte, però, el 21 de desembre del 1937, la pel·lícula es va estrenar amb un gran èxit de públic i crítica. Disney va fer evident que l'animació en format llargmetratge podia ser rendible, i va aplicar a partir de llavors la fórmula en una sèrie de films que s'han anomenat clàssics de Disney: Pinocho i Fantasía (1940), Dumbo (1941), Bambi (1942), La Cenicienta (1950)...

Els anys 50 van marcar l'expansió de Walt Disney cap a altres sectors. L'any 1950, Walt Disney va començar a produir cinema d'imatge real, amb un primer títol, L'illa del tresor, que posava en evidència que seguia buscant un públic familiar. Després van adaptar altres clàssics juvenils com 20.000 leguas de viaje submarino (1954) o Mary Poppins (1964), un dels films més populars de la història de l'estudi. Però la influència de Disney en el cinema d'imatge real sempre ha estat escassa. Als anys 50 també es va inaugurar el primer parc temàtic, Disneyland, i va començar a produir sèries de televisió amb personatges dels seus curts com Mickey Mouse. Un sector del seu negoci gens menyspreable: Disney té canals propis arreu del món, amb produccions animades i d'imatge real adreçades a un públic infantil i juvenil, i ha anunciat la creació de canals temàtics de Marvel i Star Wars.

Segona edat d'or

Però tornem a l'animació, l'essència de Disney. L'imperi dels dibuixos animats que havia construït Walt Disney es va anar esquerdant després de la seva mort, el 1966, quan enllestia El libro de la selva. Michael Eisner i Jeffrey Katzemberg –que el 1994 fundaria Dreamworks–, van agafar el timó de Disney a mitjan 1980 i va canviar radicalment el seu rumb. El 1989, un llargmetratge animat, La sirenita, va obrir la porta a una altra edat d'or que va donar a conèixer una nova generació de directors, dibuixants i animadors, i va consolidar definitivament l'imperi. La bella y la bestia, Aladdin, El rey león... recuperaven les dues grans tradicions de l'estudi (els contes de fades i les històries d'animals), embolicats en el gènere del musical, i van tornar Disney a dalt de tot. Paral·lelament, Touchstone, divisió d'imatge real creada per Disney, també es va apuntar èxits com Pretty woman (1990), Armageddon (1998) o Pearl Harbour (2001), més citats a la història comercial de Hollywood que no pas a l'artística.

Qui sí que va canviar la història de Hollywood (artística i econòmica) va ser l'estudi Pixar, que amb John Lasseter al capdavant va fer una revolució semblant a la de Walt Disney als anys 30: l'animació informàtica. Amb molta cintura, Disney va distribuir els primers llargmetratges de Pixar (Toy story, Bichos, Toy story 2...) i, quan es va veure clarament superada per aquest estudi d'animació, el 2006, el va comprar i va incorporar Lasseter com a responsable de la divisió de cinema animat de la companyia. El 2009, Walt Disney també va adquirir Marvel Comics, i el 2012, Lucasfilm, propietari de la franquícia Star Wars. A tots aquests moviments, cal afegir-hi una operació de gran èxit: adaptar en imatge real El libro de la selva, aprofitant l'avenç que oferien de les tecnologies digitals. Ja s'han anunciat noves versions d'un bon grapat de clàssics animats, inclosos La bella y la bestia, El rey león, Dumbo, Aladdin, La Ventafocs... Walt Disney amenaça amb convertir-se en l'estudi hegemònic del Hollywood del segle XXI i dominar la taquilla mundial fins a l'eternitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.