Cultura

Municipal

Restauració plena

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 250.000 euros a la fase final del projecte de restitució de les pintures murals de Pedralbes, un tresor únic del gòtic català

La taxa turística finançarà els treballs, que duraran dotze mesos

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 250.000 euros de l'impost sobre estades en establiments turístics (IEET) a l'última fase de restauració de les pintures murals de la capella de Sant Miquel del reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ahir ho va anunciar el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Collboni, i la notícia va sorprendre tothom, ja que no hi havia cap certesa de quan s'afrontaria l'etapa final de l'ambiciós projecte de restitució d'aquesta obra mestra del gòtic català i icona de la pintura medieval europea.

El 2015, la capella es va obrir al públic, però parcialment recuperada. La intervenció, que va durar dos anys, es va centrar en el sostre i el plafó central. Aquells treballs, fets a partir d'un estudi que va comportar una dècada de feina amb estudiosos d'arreu, van costar 175.000 euros, 30.875 dels quals es van obtenir amb una campanya de micromecenatge.

Ara s'hi bolcarà un quart de milió d'euros més, provinents de la taxa turística, per actuar sobre els dos panys laterals de paret. L'experiència acumulada fa pensar als experts que només es necessitaran dotze mesos per culminar la restauració plena del conjunt pictòric. La conservadora en cap del monestir de Pedralbes, Anna Castellano, precisa que tornarà a ser una intervenció “superminuciosa”, que començarà a la primavera –“els murals no es poden tocar ni quan fa molt fred ni quan fa molta calor”–. El nivell d'urgència no és el mateix que hi havia el 2014, quan la conservació de l'obra estava greument amenaçada per restauracions poc curoses que s'havien fet anteriorment. “Als murs laterals, no hi vam actuar tan profundament com a la paret frontal, però sí que es van eliminar els afegits que estaven provocant que la pintura s'anés desprenent. La degradació, per tant, ja la vam frenar llavors”, explica Castellano.

Per Collboni, invertir en l'equipament de Pedralbes respon a una estratègia per alleugerir turísticament els “monuments típics” i posar en relleu “nous espais d'atracció”. I no només pensant en el visitant estranger, sinó, i sobretot, en els ciutadans. El monestir de Pedralbes, fundat el 1327 per la reina Elisenda de Montcada, rep uns 75.000 visitants cada any, un registre que queda lluny dels centenars de milers de persones que massifiquen, fins a fer-les irrespirables, les icones culturals més cèntriques.

El cas és que aquest imponent monument que conjuga la vida religiosa amb l'activitat cultural té un potencial immens, justament per la seva situació, que el converteix en un oasi de pau i tranquil·litat. I la capella del seu claustre, amb 100 m² de decoració pictòrica, és un tresor artístic sense parangó a la ciutat i al país. Els especialistes les han beneït com les primeres pintures modernes que es van fer després del romànic, vinculades amb la Itàlia dels grans pintors del tres-cents, com Giotto, Taddeo Gaddi, Duccio de Buonisegna i els germans Lorenzetti. S'atribueixen a Ferrer Bassa perquè així consta en el contracte que va signar aquest artista, el 1346, amb l'abadessa Francesca Saportella. Però alguns entesos posen en dubte que fos realment ell qui executés la creació i es decanten més per un pintor italià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘De Vent i ales’, el títol del nou i últim disc de Txarango

barcelona

Woody Allen sense filtres

Barcelona

Museus sense por

barcelona

L’autora constant

Barcelona

Primer festival de música familiar en ‘streaming’

LA MÚSICA

La veu immortal de Minnie Riperton

Les Cases de la Música fan cursos en línia gratuïts

Peralada oferirà concerts en línia amb públic limitat

Scorsese, mestre del cinema