El cònsol i l'Anís del Mono

Explica la llegenda que el britànic Malcolm Lowry (1909-1957) va descobrir l'Anís del Mono a Granada, durant un viatge que va fer el 1933 immediatament després de la publicació de la seva primera novel·la Ultramarina –en català es va traduir Ferry d'octubre a Gabriola el 1987–. Hi ha el testimoni que en aquella època de joventut, Lowry ja no era capaç de posar-se els mitjons ni cordar-se les sabates per la seva afició a l'alcohol, només comparable a la seva altra passió, la literatura. Lowry va quedar enamorat de la ciutat andalusa i de l'hostal Carmona, que tenia un pati al centre amb un arbre immens, aixopluc ideal per dissipar les ressaques monumentals. Per les coves del Sacromonte i els jardins del Generalife va trobar el gran amor de la seva vida, l'actriu nord-americana Jan Gabrial, un amor inspirador que li va arribar mesos abans que Hitler fos nomenat canceller. Custodiat per una parella de la Guàrdia Civil, a Granada Lowry no només es va enamorar sinó que va trobar infinitat de detalls, com l'anís badaloní i personatges –com la mateixa Jan reconvertida en Yvonne Firmin– que serien la base de la seva tortuosa i monumental novel·la Sota el volcà, que Viena Edicions ens presenta en nova traducció, excel·lent, de Xavier Pàmies. L'obra havia aparegut en català a Edicions 62 el 1973, i es va recuperar el 1988 a Les millors obres de la literatura universal. Segle XX, en traducció de Pedrolo.

Als anys vuitanta tots anàvem de bòlit amb l'etílic cònsol de Lowry. Els poetes li havíem dedicat versos com si fos una musa, revistes de referència havien publicat dossiers especials i l'insigne John Houston en va filmar el 1984 l'adaptació cinematogràfica, la que ell consideraria la pel·lícula de la seva vida, amb Albert Finney, Jacqueline Bisset, Anthony Andrews i Katy Jurado en el repartiment. Només per l'escena inicial dels titelles ja val la pena veure el film.

Ambientada en una sola jornada –com el cas de l'Ulisses de Joyce–, en aquest cas el Dia de Difunts del 1938 a Cuernavaca, Mèxic, la novel·la descriu de manera expressionista la baixada als inferns d'un alcohòlic, amb la seva exdona –que es vol reconciliar amb ell– i un amic comú, que havia tingut una relació amb la noia. Les implicacions autobiogràfiques, com la trompa permanent del protagonista, serveixen al narrador per introduir-nos en situacions delirants que, en comptes de distanciar-nos de la lògica de la trama, actuen de manera hipnòtica en l'interès i sensibilitat del lector: remordiment, menyspreu d'ell mateix i horror vacui d'alta graduació. Als capítols, com si fossin perles dins el gran cofre del tresor que és Sota el volcà, trobarem declaracions sentimentals, com ara la carta que no envia el protagonista a la seva exdona, entre tequila, mescal, promeses de deixar de beure i confessions sobre com ha de reprendre el llibre, que sospitem que és el mateix que tenim entre les mans. Potser la por de l'obra mestra el va fer beure tant, però la immolació va valer, i molt, la pena.