El mirador de Berga
El santuari de Queralt va haver de ser reconstruït durant la segona meitat del segle XX després de quedar malmès en la Guerra Civil
L'església ha viscut un any històric amb motiu del centenari de la coronació de la marededeu
La Guerra Civilva deixar malmès el santuari, que ha hagut de ser restaurat en la segona meitat del segle XX
El santuari de Queralt és, des de fa molts anys, molt més que una simple església situada en un entorn privilegiat del Berguedà. Queralt és un dels elements més importants del patrimoni de Berga i forma part del dia a dia de tot berguedà. Quan surt el sol, el santuari és un indret ideal per als amants de la muntanya que busquen hores de tranquil·litat. Quan es pon, es converteix en un dels grans símbols d'identitat de Berga i il·lumina un dels cims que rodegen la ciutat.
L'actual santuari de Queralt va ser construït al llarg del segle XVIII. Abans, però, des de l'any 1386, ja hi havia hagut una església al mateix punt que va ser construïda per Francesc Garreta. Tot i això, l'any 1741, després de gairebé vint anys de treballs, es va inaugurar el santuari que avui dia s'alça al nord-oest de Berga.
Ara bé, tal com va passar amb molts altres edificis del patrimoni català, el santuari de Queralt va quedar severament malmès arran de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Van incendiar bona part del santuari, i això va provocar que Berga dediqués la segona meitat del segle XX a restaurar l'edifici. L'any 1958 mossèn Ballarín, l'antic capellà custodi del santuari, va restaurar un retaule important i l'altar de l'església. Més endavant, a mitjan dècada dels seixanta, es va reconstruir la teulada. I finalment, al llarg dels anys noranta, l'arquitecte berguedà Lluís Boixader va ser l'encarregat de comandar la restauració definitiva de l'interior de l'església, que li va donar l'aspecte que ha conservat fins avui dia.
Un cambril únic
L'arribada de mossèn Ramon Barniol al santuari de Queralt, ara fa uns 24 anys, ha estat un punt d'inflexió en l'esdevenir de l'església. Barniol va assumir el difícil repte de substituir mossèn Ballarín, que havia estat el capellà custodi de l'església des de l'any 1953 i havia escrit més que ningú sobre la seva història.
Barniol, però, té una altra manera de fer. Les hores que Ballarín es passava escrivint, ell se les ha passat dins el santuari, adequant-lo perquè agradi a tothom. Ho va explicar fa uns mesos el mateix capellà en una entrevista a aquest diari amb motiu del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt: “He dedicat tots els meus esforços a fer que el santuari faci goig.” El treball silenciós però quotidià del mossèn i dels guardians que l'han ajudat durant aquests 24 anys han permès que, avui dia, Queralt sigui un espai impol·lut i cuidat fins al més petit dels detalls.
En concret, el santuari és una església d'estil barroc d'una sola nau central, dues capelles als laterals i un singular cambril a la segona planta on hi ha la imatge de la Verge, que es pot veure des dels bancs de davant de l'altar. De fet, aquest cambril és un dels principals símbols d'identitat del santuari. Són molts els creients que s'acosten al santuari per pujar al cambril per les escales que hi ha a dreta i esquerra de l'altar i fer un petó a la medalla que penja de la imatge de la Verge.
Paint un 2016 històric
El santuari de Queralt ha viscut un últim any ple d'esdeveniments històrics. D'entrada, les dues parelles de gegants de la Patum van pujar-hi al maig per celebrar el seu 150è i 125è aniversari. Un cop al santuari, i davant la presència de centenars de berguedans, els gegants van entrar a l'església i hi van fer quatre balls.
Mesos després, el santuari va veure com la seva marededeu deixava el cambril uns dies. El centenari de la seva coronació va fer que la Verge visités bona part dels pobles de la comarca durant el mes de setembre.
