Una corredora de maratons

Anomenar Isabel-Clara Simó corredora de fons seria no fer-li justícia perquè la seva trajectòria diríem que és de corredora de maratons, amb pujades i baixades, ara de moda, ara no. Els designis de la nostra cultura són ben capriciosos, però el que no li pot discutir ningú a la narradora alcoiana és la importància de la seva obra dins la literatura catalana, tant per quantitat com per qualitat. Tots recordarem també la seva vinculació al periodisme, ja que va ser directora durant els difícils anys setanta de la revista Canigó, on se la va jugar per col·locar en portada les morts de Salvador Puig Antich i Oriol Solé Sugranyes, i s'ha mantingut durant molts anys com a articulista del nostre diari, amb el puntet de mala llet, que també la caracteritza. La Isabel-Clara no és de les que es llepen el dit, i la seva obra sovint ha buscat els intersticis de la notícia, de l'actualitat, cosa que ha servit a alguns per etiquetar-la com a sociològica. Amb més de cinquanta llibres de narrativa, sobretot novel·les, qui es pot sostreure a la droga del que ens passa? Aquest component naturalista, que la podria emparentar amb Zola, però també amb Balzac, li ha servit per interrogar-se sobre la condició de la dona, de les relacions humanes, del sexe, de la violència, oferint-nos un entramat del seu temps, que la podria relacionar amb altres escriptores importants com Montserrat Roig, Maria Antònia Oliver i Maria Mercè Roca, totes amb més lectors que reconeixement acadèmic mínim. El país és “desgraciaet”, com diria ella, i no sap apreciar el seu patrimoni, però el reconeixement que ahir se li va atorgar premia no només la novel·la, sinó el coratge, el vitalisme i l'entusiasme, la capacitat que té Simó de sobreposar-se a les adversitats, moltes i severes, amb què ens castiga la vida.

La veterana escriptora ens ha ensenyat el món mentre ens ensenyava el seu món. I els que l'aprecien estem contents perquè es fa justícia a una veu única, la de Júlia, Dones i Els ulls de Clídice, però també a l'activista i figura cívica, la que mai ha callat ni ha reprimit cap queixa. Amb personatges com ella es construeix el país.