Perles de Jamaica

Esmerçat a insuflar nova vida a discos perduts de les dècades dels setanta i els vuitanta, el segell Caroline ha dedicat darrerament gran part dels seus esforços a recuperar alguns dels millors discos de reggae d'ara fa quaranta anys. Publicats originalment per Island, la discogràfica britànica que, amb Chris Blackwell al timó, es va dedicar a introduir la música de Jamaica en els gustos de les audiències del rock, aquestes exquisideses antillanes arriben ara restaurades, ampliades amb bonus tracks i, en alguns casos, en format CD per primer cop. És el cas, per exemple, del Man from Wareika del trombonista Rico Rodríguez, publicat fins ara en CD només al Japó ara fa 13 anys.

Rico, el trombonista més significant del reggae amb permís del seu mestre i tutor, Don Drummond, va aportar els seus esbufecs en l'era de l'ska (Derrick Harriott, Prince Buster, The Skatalites) així com en la del reggae més gloriós (Lee Perry, Burning Spear i Bob Marley). Man from Wareika, de 1976, significava el seu retorn a Jamaica després de 15 anys al Regne Unit, on havia exercit de músic de sessió dels també exiliats Laurel Aitken i Dandy Livingstone (amb qui gravaria A message to you Rudy, popularitzada anys més tard pels Specials, també amb Rico al trombó). A Man from Wareika, Rico, de pare cubà i mare jamaicana, es va envoltar d'alguns dels millors músics de Kingston, entre els quals la infal·lible secció rítmica integrada per Sly Dunbar i Robbie Shakespeare, per gravar una obra mestra de jazz i reggae. Una versió en clau dub de l'àlbum, enregistrada l'any següent, completa la reedició del disc estrella d'un músic que, a continuació, acompanyaria Marley en l'històric tour de Babylon Bus i, pocs anys abans de la seva mort a Londres l'any 2005, esdevindria un dels instrumentistes més estimats de la televisiva orquestra de Jools Holland.

Els primers quatre discos de The Gladiators, un dels grups més populars de la Jamaica d'aquells temps, pertanyen a la mateixa època del Man from Wareika. Sobresurt especialment Trenchtown Mix Up (1976), amb noves gravacions d'èxits que havien tingut els Gladiators en la dècada anterior i dues versions de Marley, als fans del qual els encantarà tant aquest disc com el següent: Proverbial reggae (1978), que el poeta dub Linton Kwesi Johnson definia afinadament en les notes del llibret com un barreja de “lletres intel·ligentment poètiques, melodies majestuoses i harmonies plenes d'encant”.

Del disc de Toots & The Maytals, de 1976, convindria apuntar finalment que marcaria una de les fites de la campanya d'internacionalització del reggae ideada per Island. El va coproduir Joe Boyd (figura cabdal en les carreres de músics folk britànics com ara Fairport Convention i Nick Drake) i conté una sucosa versió de l'I shall sing de Van Morrison. Fabulós.

I per a qui no n'hagi tingut prou, citar ni que sigui de passada altres reedicions de Caroline amb ferum de marihuana, com ara l'extraordinari disc homònim de Jimmy Cliff (1969) i discos cabdals de Burning Spear, The Paragons, The Heptones i Third World.