Arquitectura a peu d'usuari

Un dels grans reptes de l'arquitectura és com exposar-la de manera que no resulti pesada ni críptica per a l'espectador no especialista. Això ho tenien molt clar els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljevic i el cineasta Isaki Lacuesta (flamant guanyador del premi Gaudí a la millor pel·lícula per La propera pell) quan van concebre el projecte Aftermath. L'arquitectura més enllà dels arquitectes, per al pavelló de Catalunya de la passada Biennal d'Arquitectura de Venècia. “Volíem fer una mostra menys hermètica i menys especialitzada que la majoria de les mostres d'arquitectura habituals”, confessa Jelena Prokopljevic. El resultat va ser una proposta expositiva que submergeix el visitant en els edificis que es volen exposar, a través d'una instal·lació multimèdia, a càrrec d'Isaki Lacuesta, que embolcalla literalment l'espectador.

Després d'estar sis mesos a Venècia, ahir es va inaugurar l'adaptació del projecte a la segona planta de l'Arts Santa Mònica de Barcelona, una versió que els comissaris consideren “complementària i diferent” de la presentada a la biennal. Però l'essència és la mateixa. Es mostren set projectes d'estudis d'arquitectura catalans que tenen en comú haver creat un lloc que ha millorat la vida dels usuaris, amb el valor afegit d'adaptació al territori i de tenir en compte les necessitats de la gent. “L'exposició presenta el valor de l'arquitectura des del punt de vista del seu ús”, diu Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull, que impulsa el pavelló català a Venècia.

Pantalles de vidre

L'efecte embolcallant s'ha aconseguit a través de pantalles de vidre –formant alhora espais interiors– que projecten“centenars d'hores de material filmat” en els projectes triats. Són imatges amb so perquè aquesta és una instal·lació gens silenciosa. “Volem mostrar com sona la rehabilitació del Llobregat, com sona l'aparcament de Montpeller”, explica Lacuesta. El resultat acaba sent una altra obra d'arquitectura, en aquest cas efímera.

Així, el visitant podrà sentir, com si hi fos, la dinàmica i massiva activitat al Teatre Atlàntida de Vic; la manera de viure de la gent gran als habitatges tutelats de la Torre Júlia a Barcelona; la integració en el paisatge de l'hospital transfronterer de la Cerdanya; l'èxit urbanístic de l'aparcament Saint-Roch a Montpeller; el petit centre de distribució d'aliments de Campclar, de Càritas; la recuperació mediambiental al riu Llobregat als municipis del Baix Llobregat, i l'exemple de construcció i ús cooperatiu de l'antiga fàbrica Can Batlló a la Bordeta.