Cinema intergeneracional

Amb l'Espai 22 ple de gom a gom, el llibreter Guillem Terribas va presentar ahir el seu segon llibre, Alegra'm la vida, un homenatge al poder transformador del cinema i una guia de les vint-i-dues pel·lícules que al parer de Terribas i de la seva neta, Martina, val la pena veure. Pel·lícules com ara Arrels profundes, Matar un rossinyol, Un dia perfecte per volar, Mary Poppins, Matilda o Somriures i llàgrimes. “És un llibre que explica anècdotes i històries i la relació de Terribas amb el cinema des que era jovenet fins a adult”, va comentar l'escriptor Josep Maria Fonalleras, que va ser qui va dirigir la cerimònia de presentació, molt familiar i distesa.

En el decurs de l'acte hi van participar diversos protagonistes del llibre: el crític de cinema Jaume Figueras, la periodista i “cosineta” Mònica Terribas, l'actor Sergi López, i l'editora del llibre (Columna), Glòria Gasch, que va ser qui va animar Terribas a escriure els llibres després d'escoltar el relat de les sessions cinèfiles que tenia sovint amb la seva neta de sis anys, Martina, que també va pujar a l'escenari. Martina, interrogada per Mònica Terribas, va confessar que li agradava “tot” el que representava veure pel·lícules amb l'avi i que és ella qui tria les pel·lícules que vol veure.

En l'acte també es va recordar gironins que “ja no hi són”, que també surten al llibre i que havien tingut relació amb Terribas i el cinema, com és el cas de Modest Prats, Natàlia Molero o Miquel Pairolí.

De la selecció de pel·lícules, dinou han passat el tall dels entesos, però Somriures i llàgrimes és, al parer de Figueras, “una mica carrinclona”. Figueras l'hauria canviat per El abuelo “perquè crec que és la vocació autèntica d'en Guillem”.

Tant Mònica Terribas com Gasch van discrepar de Figueras perquè Somriures i llàgrimes “és nyonya de collons però és millor que Set núvies per a set germans” que també surt a la selecció de les vint-i-dues de Guillem Terribas.

Terribas, que després de tots els elogis de la presentació va reconèixer que “estava en el vuitè cel”, va agrair l'assistència a totes les persones que van anar a l'acte i va fer un repàs a la gent de la sala que “m'ha alegrat molt la vida”. Va aprofitar per recordar a la “pandilla de bojos” (col·lectiu de crítics) que des de fa anys gestionen el cinema Truffaut de Girona (Imma Merino, Àngel Quintana i Paco Vilallonga) la “il·lusió de la meva vida” i va reconèixer que, veient cinema amb la seva neta, “veig aquella mirada que devia tenir jo quan era petit”.