Cultura
El Pepe Sales dedica un cant d'amor i ràbia a Jean Genet
L'auditori de La Mercè es va omplir fins a l'últim racó per assistir a l'espectacle central del festival de La Penyora
Durant tres hores es va invocar Genet amb poesia, dansa, música, teatre i màgia
“Tot el que ens cal és ràbia”, va dir Elisabet Carnicé, copresentadora de l'espectacle amb Guillem Fernández, citant Jean Genet per introduir gairebé tres hores de poesia, dansa, música, teatre i màgia, en l'espectacle central del 10è Festival d'Art Independent Pepe Sales . Va ser tot un cant d'amor a Genet, el més proscrit dels escriptors francesos del segle XX, que es va obrir ahir a la nit a l'auditori de La Mercè –ple com sempre en el gran dia del Pepe Sales– amb la figura imponent i dramàtica d'Isidre Rebenaque, ballant primer sobre les imatges projectades d'Un chant d'amour, l'única pel·lícula dirigida per Genet, i després sobre un fons de palmes i ritmes flamencs.
Tot un espectacle de varietats gens innocents, amb una vintena de números diferents que, gràcies a l'eficient equip tècnic del festival, van anar desfilant per l'escenari amb una gran agilitat i gairebé sense temps morts. Fins i tot es va aprofitar la mitja part per presentar al claustre de La Mercè l'espectacle de The Musical Fire Kult, un muntatge sonor i visual amb el foc com a gran protagonista.
Consol Ribas i Lluís Llamas van tornar a reunir un bon grapat de grans artistes: dels violoncel·listes Josep i Ramon Bassal al diàleg entre la ballarina Sol Picó i la cantant Mariona Sagarra, passant per les propostes musicals de Rusó Sala, Lakaste, The BlacKiss, Clave de Sur, el flamenc de Jordi Fornells i Mario Mas i la gran festa final de Las Carolinas Izzy's Band. També va haver-hi l'humor de Cascai i Ovidi Llorente, la màgia de Fèlix Brunet, la poesia d'Amparo Parra i Jordi Corominas, i altres sospitosos habituals d'aquesta gran festa de la cultura lliure.
