Museus més reals

Fins ara, els museus tenien una manera ben particular de calcular el nombre de visitants. Tant, que gairebé mai un i un sumaven dos. La picaresca per sortir en la llista dels més concorreguts duia alguns equipaments (per sort, no tots) a considerar visitant una persona que l'únic ús que hi havia fet era entrar al lavabo. I si pel camí s'encapritxava d'un record de la botiga comptava com un altre visitant. I així un i un podien acabar fent quatre.

Però això s'ha acabat. L'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) ha creat un sistema únic per quantificar el públic dels museus. Les primeres xifres que s'han analitzat amb criteris de sentit comú, homogenis i consensuats són les del 2015. No són completes, ja que només s'han recopilat les dades del 45,4% dels prop de 800 equipaments patrimonials, entre museus, centres divulgatius i monuments que hi ha a Catalunya. Però no ha fallat pràcticament cap dels rellevants. La suma total és aquesta: 20.371.500 visitants. Sense inflar. I això ja és un pas de gegant.

“Estem segurs que els pròxims anys tots els equipaments s'hi aniran incorporant”, subratlla Antoni Laporte, coordinador de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, que és el que dins de l'ICRPC està duent a terme aquesta tasca. I seria el més lògic, perquè tal com adverteix el director de l'ICRPC, Joaquim Nadal, els que hi sortiran guanyant seran els museus: “Volem que tinguin una eina útil.” El mal ús, intencionat o no, de les dades de visitants emmascara la realitat i, de retruc, frena el potencial dels centres, considera Nadal. “Tenen un camp per córrer immens perquè tan important com el públic que atreuen és el públic que podrien atreure”, emfasitza.

Aquest mètode de recompte ha bandejat “la tirania dels rànquings”: no se'n faran, de llistes top, perquè l'expedient individual de cada museu és secret. A canvi, les estadístiques generals tindran més consistència. Les primeres que s'han fet públiques obren una nova dimensió de dades del sistema museístic català. Per exemple, un 47% dels museus reben menys de 10.000 visitants a l'any; dos de cada tres visitants tenen predilecció per les institucions artístiques; un 30% del públic hi ha accedit gratuïtament, i els usuaris de lavabos, botigues i cafeteries pugen a 1.310.000 (aquesta xifra també inclou el ressò d'actes externs al programa del museu; com ara quan un partit polític el lloga per fer-hi una presentació).

“El gran repte és que puguem conèixer millor els nostres museus per afinar les polítiques”, assenyala el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, ell també feliç per la iniciativa, perquè el desgavell no duia enlloc i al sector hi havia malestar. Just ara Boya es troba en plena redacció del pla de museus. Va heretar un document de l'anterior conseller, Ferran Mascarell, que “no s'havia posat a debat amb el sector”. “I tenia dret a la paraula”, etziba. El procés ja està tancat i ara busca la confirmació de la Junta de Museus. Boya preveu tenir el pla aprovat pel govern al maig. I a partir d'aquí continuar treballant perquè, de fet, “moltes coses ja s'estan aplicant”, entre d'altres, el reforç de recursos en alguns museus del territori que durant aquests anys de crisi han quedat estancats.