Cala Vento torna amb mitja hora més de música intensa

Dijous a la tarda, els membres de Cala Vento conduïen mig perduts pels carrers de Saragossa, buscant La Lata de Bombillas, el local on havien de tocar aquella nit. I mentrestant, Aleix Turon (guitarra i veu) i Joan Delgado (bateria i veu) feien aquesta entrevista, en plena gira promocional del seu segon disc, Fruto Panorama (BCore), publicat menys d'un any després que sortís el seu debut homònim, que ha aparegut destacat en moltes de les llistes de millors discos del 2016 de la premsa musical. Per què aquesta urgència a treure un nou disc? “Quan va sortir el primer disc ja feia set mesos que estava gravant. I mentrestant vam continuar fent cançons, i així que cap al maig de l'any passat ja teníem deu o dotze temes nous i vam pensar que podria estar bé gravar un nou disc, aprofitant que tant els mitjans com el públic estaven responent molt bé. Al principi, a BCore no ho veien gaire clar, però els vam convèncer.” Així que “després d'un estiu treballant com animals a Torroella”, entre l'agost i el setembre van enregistrar el disc, de nou amb Eric Fuentes com a productor, entre Cal Pau Recordings i Lluerna. Santi Garcia va fer la mescla a Ultramarinos Costa Brava i Víctor Garcia es va encarregar de la masterització.

Fruto Panorama (“es diu així perquè les cançons parlen del que ens ha passat des de la publicació del primer: són fruit del panorama”) conté, com ja s'especifica a la portada, 30 minuts i 20 segons de música intensa –rock amb melodies pop i contundència punk–, més o menys com el primer disc de Cala Vento , perquè “mitja hora és més que suficient per al nostre estil de música”. Són onze cançons que estan “bastant en la línia del primer disc”, però també mostren una evolució: “Hi ha noves estructures bastant més treballades i més jocs de veus.” I un cop més tot ho han fet amb una guitarra i una bateria. Les col·laboracions externes es limiten a alguns cors de Fuentes i el violoncel que Oriol Romaní toca al principi d'Antes de él, quart tema d'un disc que s'obre amb Historias de bufandas (“Te jodes y bailas / disfruta de tu vida”, canten), continua amb Isla desierta –primer videoclip– i situa en la novena de les onze pistes un tema titulat Nueve toros, on semblen parlar d'un viatge de Barcelona a Madrid, comptant toros i quilòmetres per la carretera. “Generalment, sempre viatgem tots dos sols, perquè anem en una furgoneta Berlingo plena fins a dalt amb l'equip, i només de tant en tant ens acompanya algun col·lega perquè li fa il·lusió. Fem molts quilòmetres sols, escoltant discos, i ja se'ns acaben els temes de conversa [riuen]. A aquest pas, el proper disc parlarà només de la vida a la carretera.”

Ara estan portant a terme una llarga gira fins a l'abril per la Península –el 8 de febrer van actuar a Bragança, Portugal–, que afegeix a 7 concerts del circuit Girando por Salas, altres actuacions que els portaran per tot l'Estat. El 18 de març actuaran al festival Elmini d'Olot i el 7 d'abril ho faran al Yeah! Indie Club de Girona.