Jordi Mitjà evoca el taller del pare

Sense cap intenció de fer-ne una recreació ni un record nostàlgic, l'artista Jordi Mitjà (Figueres, 1970) evoca l'ofici de serraller i el taller del seu pare, ja jubilat, en una exposició a l'Espai Zero de la Fundació Suñol de Barcelona. Els materials habituals i les eines d'un ofici, que en cap cas té el glamur del d'artista, estan presents en aquesta mostra, feta expressament per a aquest espai, en un interessant diàleg entre la sala interior i el pati de l'Espai Zero.

Mitjà va rebutjar de jove continuar amb l'ofici del pare, Heribert Mitjà, per ser artista. Però en aquest cas, “i sense que sigui una qüestió freudiana”, assegura, Mitjà ha volgut “mantenir un diàleg amb l'ofici” del seu pare “i tornar a treballar amb les mans”. El mateix Heribert Mitjà ha col·laborat assessorant o participant directament en l'obra del seu fill, al seu taller de Figueres. Totes les peces d'aquesta exposició es presenten per primer cop.

Al centre de la sala interior, Mitjà ha instal·lat una bicicleta vella, literalment personalitzada amb materials de rebuig del taller. La peça també evoca una figura desapareguda en aquest tipus d'oficis: L'aprenent.

Entre bigues i planxes metàl·liques més o menys transformades, l'artista exposa un “dispensador d'escultures”, d'on sobresurten des d'una mena d'envàs centenars de petites peces metàl·liques doblegades, típiques planxetes de rebuig, que l'espectador es pot emportar com una petita obra d'art.

Al pati, hi ha diverses sorpreses. La més poètica és dins de l'obra Cubell de ferralla doble i contrapès, en què l'artista, en un bidó de ferralla cilíndric que hi sol haver en tots els tallers de serraller, ha afegit un petit cap en forma d'una cèlebre escultura de Brancusi, un dels escultors preferits de Mitjà: “La peça ballava i necessitava un contrapès i aleshores vaig esculpir aquest rostre en un pom daurat en forma de pinya per a baranes d'escala.”