Florentina esfullada

La senyora Florentina i el seu amor Homer sembla el títol d'un vodevil de farsa. El director Sergi Belbel (que va ser un dels impulsors de recuperar la novel·lista a l'escena promovent adaptacions de títols com La plaça del diamant i Aloma durant els seus anys de director artístic del TNC) en destaca, ara, la vàlua d'una comèdia amb molt bona fusteria i que revela una amargor gens plaent, tot i bastir un quadre burgès típic del Sant Gervasi estimat de Rodoreda. L'obra, encapçalada per Mercè Sampietro, (que torna a la Sala Gran del TNC després de Barcelona) s'estrena demà i estarà en cartell fins al 2 d'abril.

Una comèdia amb els tres actes clàssics: plantejament, nus i desenllaç. Homer és un home casat que fa anys manté relacions, cada divendres, amb una professora de piano (en realitat, podria viure de renda si posés en venda la seva torre de Sant Gervasi). Ell és el primer desencadenant del conflicte. Florentina, enamorada, accepta aquesta contradicció moral en la Barcelona dels anys vint, quan la ciutat s'eixampla muralles amunt. I la burgesia reclama una nova atenció dins del poder de la ciutat. Ella és dona i propietària. El que li dona un cert aire de llibertat. El segon desencadenant és Zerafina, la nova criada vinguda de l'àmbit rural que entén l'amor de manera oposada a les convencions de la ciutat. Ella, en realitat, despertarà Florentina del seu somni. Aquella comèdia de tresillo amb uns personatges típics d'una Barcelona optimista però alhora carregada de ganes d'aparentar, guanya una forta reivindicació de llibertat femenina davant de l'omnipresència masculina de l'època.

Rosa novell va estrenar aquesta peça fa 20 anys, sota la direcció de Mario Gas. Belbel es revolta contra aquest mal costum català d'estrenar obra d'autors propis només una vegada: “Tenim poca cultura de teatre de repertori.” Donar segones oportunitats a les obres interessants amb noves produccions. Assumeix el repte que li ha ofert Xavier Albertí d'afrontar una obra de format mitjà (8 actors) a la Sala Gran. I ho fa, entenent que l'estètica de la Barcelona modernista i el recurs constant del jardí i les flors en l'univers de Rodoreda ajuden a construir l'espectacularitat necessària per a un escenari immens, que ja es coneix molt bé.

Mercè Rodoreda es va prodigar molt poc en el teatre. De fet, aquest títol és una nova versió d'una peça similar anterior (La casa dels gladiols). Belbel defensa la construcció de les tres escenes: no és fins al darrer acte que es descobreix que tot ha estat un engany. La dificultat ha estat construir un Homer (Toni Sevilla) atrapat per la dona i, més tard, per l'engany i una Florentina que es va guanyant els favors del públic. Rodoreda també va escriure Un dia que, en no tenir vida a l'escena la va transformar amb la seva novel·la Mirall trencat. El 2008, va ser Ricard Salvat qui va reivindicar l'obra amb una posada en escena al Borràs, amb una Rosa Novell com a actriu destacada dins d'un ampli repartiment.