Paisatges vivencials
L'artista Víctor Silva, ‘alter ego' del galerista Víctor Saavedra, exposa pintures i fotografies que evoquen veladament els paratges de la seva infantesa a Xile
“La mostra és un quadern de bitàcola en què estan anotades imatges de la meva vida”
En el món de l'art les categories són sovint intercanviables. Col·leccionistes que esdevenen marxants, artistes que són galeristes i crítics d'art que es consideren creadors. O la combinació de tot plegat. Víctor Saavedra és conegut com a galerista. I de ben segur amb una forta dèria col·leccionista. Però ara ha fet un gir –tan sols de 180 graus– i s'ha situat en un altre registre. Ha passat de contemplar obres d'altres des de la seva sala a penjar els seus quadres a Espai Rö Gallery (carrer Muntaner, 182. Barcelona) dirigit per Natalia Alexandrova.
Perquè aquesta mena d'esquizofrènia artística es racionalitzi el galerista ha adoptat com artista el nom de Víctor Silva, utilitzant el cognom de la mare. “Quan surto de la galeria el meu món íntim és un altre. Per això, en el meu cas, intento marcar distàncies entre el professional del galerisme i l'artista”, explica Saavedra/Silva.
I amb la rúbrica de Silva presenta l'exposició Lluny A prop Fora Dins Paisatge en què exposa obres sobre paper de petit format i fotografies de forma mitjà.
La relació dels dos formats és molt estreta pel que fa al contingut. El procés creatiu que segueix Silva és pintar sobre paper de Xile, país d'on és originari l'artista. Aleshores fa una tria segons els resultats, i algunes d'aquestes peces són fotografiades i ampliades. El resultat és una nova textura d'una mateixa obra.
Formalment, les obres són abstraccions. Però falses abstraccions. Darrere de formes fugadisdes i d'espais emboirats, però de gran intensitat cromàtica, s'amaguen paisatges que evoquen el seu país origen. Silva vol evocar els indrets que envoltaven Curicó, la seva població nadiua. Però aquest viatge als paratges de la seva infància i primera joventut no pot ser diàfan, per això els paisatges estan intuïts, no explicits. Són paratges mentals que l'artista ha difuminat perquè hi ha records que prefereix ocultar. Silva, als anys de dictadures militars a a tot el con sud de llatinoamèrica, va decidir anar cap a Europa. Va respirar una mica, però no del tot. Va aterrar a Catalunya en els darrers anys del franquisme.
Fos com fos, la Mediterrània va donar un nou estimul a la seva pintura que al costat de la fotografia, sempre ha conreat, tot i el seu recorregut galerístic.
“La meva pretensió amb aquesta exposició és senzilla: mostrar el meu món amb imatges que tinc al cap com si es tractés d'un quadern de bitàcola en el que estan anotades les vivències de la meva vida, de la meva experiència”, comenta Silva.
