Més enllà de ‘Les quatre estacions'

Alternant-se amb l'òpera més moderna de la temporada, Quartett, de Francesconi, Jordi Savall torna al Gran Teatre del Liceu (divendres i dissabte) amb una petita joia del barroc sota el braç: la partitura pràcticament desconeguda d'una òpera d'Antonio Vivaldi, Teuzzone. Es tracta d'una de les obres més exòtiques del venecià, ambientada a la Xina i protagonitzada pel príncep Teuzzone, hereu legítim del difunt emperador. El llibret és d'Apostolo Zeno. Es va estrenar el 1719 durant el carnaval de Màntua amb motiu de l'anunci de les esposalles del príncep de Màntua, però no té cap vincle amb aquesta celebració, ja que més aviat estem davant d'un drama, una intriga de poder a la cort xinesa. “Ve a ser el Turandot de Vivaldi, amb una trama complexa i plena d'elements màgics, ben construïda i amb escenes excepcionals”, diu Savall.

El músic, recentment guardonat en els premis Ciutat de Barcelona, va descobrir aquesta òpera quan, gràcies a la seva col·laboració amb l'Opéra de Versalles, li van demanar que busqués òperes de Vivaldi per enregistrar. “Em va interessar de seguida aquesta perquè Vivaldi va treballar inspirant-se en el món oriental, i va fer un tractament musical d'una gran riquesa i contrast melòdic.”

D'altra banda, el mestre recorda que Venècia, en aquella època, era una barreja de cultures gràcies a la seva estreta relació amb Bizanci i el món oriental. “Un efecte molt nou que trobem en aquesta partitura és l'uníson, és a dir, que tots els instruments toquen la mateixa música.”

A més, per realçar els aires orientals, Savall ha introduït uns instruments, un llaüt i una arpa propis de la Xina, com una “novetat experimental”. A banda, l'orquestra, Le Concert des Nations, estarà integrada com una orquestra barroca clàssica amb una vintena de músics. “El fet de ser versió concert et permet dedicar el cent per cent a la música, donant protagonisme a la part vocal i instrumental.” El repartiment està encapçalat pel sopranista Paolo López (Teuzzone), la mezzo Marta Fumagalli (Zidiana), la contralt Sonia Prina (Zelinda) i el baríton Furio Zanasi (Sivenio).

“No hem retallat res i es podrà escoltar la partitura sencera; tan sols hem escurçat alguns recitatius que, en versió concert, es poden fer pesats.” Òpera en tres actes de més de tres hores de durada, Savall en destaca la preciositat d'algunes àries i cabalettas. El mateix Savall va dirigir aquesta partitura el juny del 2011 a l'Òpera Reial de Versalles, i la va enregistrar el novembre del mateix any amb Naïve.

Autocompetència

Encara que avui dia està considerat un compositor instrumental, Vivaldi (1678-1741) va escriure dotzenes d'òperes. Una quinzena es conserven a la Biblioteca Nacional de Torí, però en conjunt són força desconegudes. “És una llàstima perquè Vivaldi s'ha fet competència a ell mateix i se l'ha classificat com a compositor instrumental, quan en realitat feia moltes altres coses: encara avui dia no està reconegut com el gran compositor que va ser”, lamenta Savall. “Vivaldi tenia un sentit melòdic extraordinari i un ritme d'harmonies que et toca de seguida.”