Les milicianes oblidades

Només en queden les anotacions que una miliciana, voluntària de Creu Roja d'identitat desconeguda, va escriure en format de diari, un relat personal i íntim, del qual se'n van fer còpies. I les restes de les cinc noies, afusellades la matinada del 5 de setembre, a la fossa comuna del cementiri de Son Coletes, a Manacor. I un pensament, una gesta heroica que no va sortir bé, la d'alliberar Mallorca del feixisme, amb el qual comença el dietari, que abraça vint dies, del 16 d'agost al 4 de setembre del 1936.

Amb l'objectiu de recuperar la història, injustament oblidada, d'aquestes cinc milicianes, idealistes, el dramaturg Jaume Miró (Cala Millor, Mallorca, 1977) va escriure Diari d'una miliciana, estrenada a Calvià (Mallorca) el juliol del 2013, també a l'Espai Brossa de Barcelona l'any passat i que la sala polivalent de les Planes estrena a les comarques gironines demà, dissabte.

“A Mallorca és un fet relativament conegut”, explica Jaume Miró, que va trobar el diari d'aquesta miliciana com a annex del llibre d'història El desembarcament de Bayo a Mallorca (1987), de Josep Massot i Muntaner. Al dramaturg Jaume Miró sempre l'ha apassionat la Guerra Civil i va escriure aquesta obra amb un objectiu de recerca i de reparació de memòria històrica. “Quan vaig començar a investigar em van sorgir preguntes, perquè el diari acaba sobtadament amb la frase «esperem esdeveniments»”, assenyala l'autor, que el va obsessionar descobrir la identitat de les noies, cinc milicianes que es fan voluntàries de Creu Roja per participar en l'expedició Bayo, instigada per la Generalitat republicana al principi de la Guerra Civil. També volia saber si era possible resoldre un crim tants anys després. De les cinc milicianes, només es coneix la identitat de dues germanes, Dària i Mercè Buxadé Adroher, nascudes a Mèxic, però que es van instal·lar amb la família a Santa Coloma de Farners. L'autora del diari resta anònima. Una altra es diu Maria García i té 53 anys i la darrera té el nom de pila Teresa.

El muntatge explica els esdeveniments del desembarcament a Mallorca per part de l'expedició Bayo a partir de les vivències que relata la voluntària anònima; des de la convivència amb els milicians, sobretot el masclisme i la desigualtat, les operacions militars i la situació dels malalts. “És teatre documental, tal com ella ho va escriure. I dramatitzo la recerca històrica que vaig fer, intentava respondre a aquestes preguntes”, assenyala Miró sobre l'obra, que es mou entre el present i el 1936: “El present genera preguntes entre els espectadors i indigna perquè mostra com de mal gestionat està el postfranquisme alhora de dignificar la memòria de les víctimes.” Les cinc milicianes que van salpar amb un ideal són abandonades –ningú no avisa el seu grup de Creu Roja de la retirada perquè l'expedició Bayo es converteix en la primera gran desfeta al començament de la guerra– i capturades pels feixistes, que les torturen, violen i executen. “Des que es va estrenar l'obra, fa tres anys, la història està tenint molta repercussió, continua sorprenent, és molt emocionant”, explica Jaume Miró. En aquest sentit, l'historiador Antoni Tugores Manresa (Manacor, 1948) presentarà el dijous 2 de març el llibre Moriren dues vegades, sobre la història de les milicianes. La directora Tània Balló, colpida en veure l'obra, ha volgut continuar fent recerca i junt amb Gonzalo Berger en prepara un documental.