Amb el revulsiu de l'alegria

Ens trobem en un bar del carrer Londres amb Nacho García Vega (Madrid, 1961), fundador de Nacha Pop, que va inundar els vuitanta amb els seus himnes, des de Chica de ayer. García Vega ve a promocionar Efecto inmediato, el primer disc del grup des de fa trenta anys, un disc carregat d'optimisme i, alhora, elegíac, sobre els efectes del pas del temps, un disc de plenitud i saviesa, on ha reunit una banda vinculada històricament a Nacha Pop i també als projectes individuals d'ell mateix i del seu cosí, el malaguanyat Antonio Vega, del qual ha recuperat a l'estudi la interpretació a la guitarra d'una cançó. Tot plegat acomboia encara més el resultat final del treball. Sense pensar-ho gaire li pregunto per l'entrada del primer tema, Cerrado por dentro, amb un inequívoc accent rollingstonià: “Sònicament, és una entrada molt del segle XXI perquè és un riff característic dels anys setanta. És una cosa que no havia sentit abans. El que em queda clar és que mai se m'hauria ocorregut fer un nou disc de Nacha Pop sense aportar coses noves. No m'hauria inspirat fer ginys al passat o recreacions narcisistes del que vam ser. Toco de peus a terra i d'aquesta manera intento oferir un disc optimista, que s'eleva, tot i començar amb una cançó sobre una persona que és al pou i que no vol sortir-ne. És una declaració de principis perquè volia construir un disc alegre sense que fos frívol, un disc que em fes sentir orgullós, coherent amb la línia de Nacha Pop, però estrictament modern, que fos un revulsiu.”

El segon tema descriu la força d'algú disposat a viure amb intensitat, cosa que el músic madrileny justifica afirmant, entre bromes, que ha estat una manera d'alliberar el mateix personatge i fer-lo partícip del vitalisme que va definir els millors moments del grup. Contra els prejudicis de l'edat i de la societat, apostant pel criteri personal i la manera de pensar diferent, García Vega ens explica que “als cinquanta anys molta gent s'omple de pors i deixa de creure en ella mateixa. L'autoconfiança sovint s'erosiona fins que arriba una persona que t'ofereix quatre o cinc paraules que et fan renéixer. Un encenedor és ben poca cosa, però pot destruir un edifici, unes paraules poden recuperar una vida, com també ho pot fer una cançó.”

Els temes atemporals i la diversitat d'estils fan l'efecte de pertànyer a un disc de grans èxits, cosa que el músic recalca tot dient que Nacha Pop no va voler ser un grup circumstancial de la Movida. “Crec que ens vam alliberar de l'efecte sociològic d'una època”, i aquesta ha estat la clau del nou disc: “Busco la resistència del temps. De fet, aquestes cançons han passat per concerts des del 2013. Tenim la sort de conèixer la resposta del públic abans de la dels crítics o de les vendes. Tinc el vistiplau de milers de seguidors. Alguns ens diuen que connecta amb El momento”, últim disc de Nacha Pop, del llunyà 1987. Quan li demano que me'l defineixi en paraules, busca el símil d'un parc d'atraccions, “un espai que et transporti, i que tingui un efecte immediat”. “La paraula que més em motiva és agitar, també les consciències, des del respecte per la natura a desfer-se de rancúnies.” Nacho destaca el paper de la competent nova i vella banda, i evoca emocionat les paraules del seu cosí Antonio quan va gravar la guitarra solista d'Hazme el favor. Sense cedir a la nostàlgia, Nacha Pop torna a la calidesa poètica del seu rock-and-roll.