Desamor en clau ‘funk'

Van arribar els Level 42 a trencar i disposats a oferir al seu públic el que havia vingut a escoltar: el seus èxits dels vuitanta sense cedir ni un metre, però, a l'esclat del funk pop britànic que els va encimbellar a la dècada feliç. Amb dos dels seus fundadors al capdavant, Mark King (baix i veu) i Mike Lindup (teclat i cors), la banda anglesa va aparèixer en quartet reforçat per una secció de tres instrumentistes de vent, que van fer ballar el públic al llarg dels setze himnes interpretats a partir de Heaven in my hands, un tema de 1988 que va sonar vigorós. Enmig del ritme protagonista del grup, amb el baix omnipresent i les estridències de tot plegat, el volum dels decibels no evitava la melodia de molts dels temes ni la predilecció de les balades, que també són marca de la casa dels Level 42.

Com si estiguéssim en un disc de hits, King i els seus ens van acostar Running in the family, Children say i It's over, que va sonar nítida i amb aquest ambient atmosfèric que recrea el final d'una relació amorosa a la ciutat. El públic estava ben engrescat i el xou no derivava en excés cap a la pachanga perquè era rescatat per temes de qualitat com ara Something about you i Lesson in love, una rere l'altre sense rendir-se a les lliçons d'amor amb el funkie sostingut i civilitzat. Tot dins un bon xou.