Recanvi generacional
“Jo m'espero aquí. A veure si s'han equivocat també en els curts”, deia fent broma ahir al matí per Twitter Juanjo Giménez, després de la confusió del final de la gala. L'Oscar al millor curtmetratge de ficció es va fer esperar fins ben avançada la gala. Finalment no va ser per al curt català, Timecode, sinó per a Mindenki (Sing), un film hongarès de 25 minuts dirigit per Kristóf Deák i Anna Udvardy.
Moonlight, el llargmetratge guanyador, no està tan lluny de la modèstia de mitjans dels curts finalistes. Amb Titanic, sembla que es va enfonsar alguna cosa més que un transatlàntic. Aquesta superproducció de Hollywood, que va necessitar dos estudis per ajuntar els 200 milions de dòlars que costava, es va endur onze estatuetes el 1997. Moonlight, 20 anys després, n'ha costat només cinc, i produccions premiades abans-d'ahir com ara La La Land i Hasta el último hombre es mouen entre els 30 i els 40 milions de dòlars. Hollywood no vol arriscar, no fa apostes artístiques de gran pressupost, i es dedica a fer seqüeles i remakes, i l'Acadèmia gira els ulls cap a produccions mitjanes (La La Land, sis estatuetes, i Hasta el último hombre, quatre) o directament petites (Moonlight, tres, i Manchester frente al mar, dues).
Nous talents
És una de les tendències que s'entreveuen en una gala de lliurament dels Oscar que va resultar força entretinguda, malgrat el ridícul incident final. També s'entreveu una renovació generacional del cinema nord-americà, amb un grapat de cineastes que miren sense complexos el cinema de gènere clàssic i el renoven. Damien Chazelle (La La Land), amb 32 anys, és el cineasta més jove a guanyar l'Oscar al millor director, un guardó que feia vuit anys que no s'enduia un cineasta dels Estats Units (des del 2009, amb Kathryn Bigelow). Chazelle ha revifat el gènere del musical com Clint Eastwood va fer el 1992 amb el western (Sense perdó). Kenneth Lonergan és més gran (53 anys), però Manchester frente al mar és només la seva tercera pel·lícula i ens ha descobert un cineasta amb un gran talent per al melodrama de tall realista. Barry Jenkins (Moonlight) té 37 anys i ha capgirat el drama suburbial ambientat al mateix barri de Miami on va créixer. Mel Gibson (61 anys) és l'únic finalista en els Oscar de la vella guàrdia, que encara regna en el cinema nord-americà: Spielberg, Allen, Eastwood, Scorsese...
Cinema negre
Barry Jenkins representa, a més, l'èxit d'una nova generació de cineastes negres. No és només una resposta de la indústria a la campanya de l'any passat per l'absència de nominats negres, amb el lema #OscarSoWhite. Que sis dels vint actors finalistes d'enguany fossin negres sí que pot ser un efecte de la campanya. Però es tracta, sobretot, de l'aparició de nous creadors afroamericans amb talent i empenta, capaços, com Jenkins, d'aconseguir crítiques insuperables i guanyar l'Oscar més preuat.