“Només miro el present”

“Habitualment només dedico cinc minuts diaris a pensar en el meu càncer; avui és una excepció, i n'hi dedicaré deu”, va dir ahir Pau Donés, el líder del grup Jarabe de Palo, en una roda de premsa celebrada a la sala Tenor Viñas del Liceu. Es tractava d'una declaració preventiva davant una audiència professional que preveia que estaria més interessada en la seva malaltia que en el seu treball creatiu. I encara més després que, fa poc, s'anunciés una recaiguda i que en les xarxes s'escampés la notícia de la seva mort. “Em vaig assabentar de la meva mort divendres, en un concert de Level 42 al Razzmatazz”, va dir en to irònic.

La declaració “he vingut a parlar del meu llibre” no va servir de gaire davant l'allau de preguntes que se li van fer sobre la seva salut i que podrien resumir-se en la idea que té prou forces i il·lusió per continuar endavant, que sempre ha pensat “en el present i ara més que mai”, i que farà front a la gira continuant les seves revisions i les sessions de quimioteràpia. “De gira, viatges assegut, vas a bons hotels i cantes, que és el que més t'agrada. Només et desgasta sortir de nit, i jo això ja no ho faré.” Davant la insistència dels mitjans sobre la seva salut, Donés va declarar: “La meva oncòloga m'ha dit que anant malament puc viure cinc anys i anant bé, moriré de vell.”

La gira 50 palos començarà el 20 de maig a Barcelona al Gran Teatre del Liceu –“sóc barceloní i actuar al Liceu em motiva molt”–. A l'estiu anirà als Estats Units, Espanya, Itàlia. A partir del setembre continuarà per Mèxic per anar després a l'Argentina i altres països de l'Amèrica Llatina, i, de nou, als Estat Units.

El repertori es basarà en el disc 50 palos, en què Jarabe de Palo es reformula en una formació que té el piano com a base de les cançons. S'hi afegeix el violoncel, el contrabaix, la guitarra i les percussions. El disc inclou també un tema inèdit, Humo, compost en aquest període de fluctuació física i anímica. Es tracta d'una cançó d'amor a la vida, en un moment en què Donés veia com “la vida se n'anava”.

El disc que celebra els 20 anys del grup –el 50 del disc, la gira i el llibre fa referència als anys que ha fet– pretén “presentar les cançons com van ser creades, en estat pur: instrument i veu”, va dir.

Pel que fa al llibre 50 palos... y sigo soñando (Planeta), Donés va anticipar que “crearà polèmica”. Escrit en un to de sinceritat, Donés hi explica que de petit el consideraven “ximplet i mogut”, quan es tractava d'un nen dislèctic i hiperactiu. El suïcidi de la mare, el sentit de l'amistat, èxits i fracassos, gires, l'amor en tots els seus vessants, les relacions amb la premsa, i la flaca configuren part dels temes de l'obra, que s'estructura en 50 petits capítols.