cultura

Exposen el pergamí del debat sobre la nau de la catedral de Girona

Es mostra per primera vegada al públic coincidint amb el 600 aniversari de la decisió de construir la nau única gòtica en l'exposició de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes

La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) participa en els actes que s'organitzen en el marc del 600 aniversari de la decisió de construir la nau única d'estil gòtic de la catedral de Girona amb l'exposició 1416-1417. La Catedral de Girona, una o tres naus?, que s'inaugura divendres, 3 de març, a les set de la tarda, a la seu de l'entitat.

L'exposició se centra en la consulta a experts, que va començar el 1416, a dotze picapedreres i mestres d'obra –els arquitectes de l'època– catalans i també de Perpinyà i Narbona. L'objectiu era conèixer la seva opinió sobre la manera de resoldre l'ampliació de l'edificació, amb una única nau o amb tres. Set dels consultats es van decantar per continuar la construcció en tres naus, el sistema més habitual, i cinc van apostar per una única nau. Al final, va guanyar la decisió minoritària, el que ha convertit la catedral de Girona en la construcció religiosa amb la nau central més gran: 34 metres d'altura i 23 metres d'amplada.

Aquesta consulta va quedar registrada en un acte, un pergamí original, 1416-1417 Segona consulta de mestres d'obra i decisió per continuar a una sola nau, que es conserva a l'Arxiu Capitular de Girona i que s'exposa per primera vegada en públic en la mostra que s'inaugura divendres. De la documentació original també se'n podrà veure el Llibre del notari Pere Despont de 1386-1387, conservat a l'Arxiu Històric de Girona, que conté informació sobre la primera consulta feta trenta anys abans. El pergamí original és un dels elements centrals de la mostra.

Tres preguntes

L'itinerari s'inicia amb el text del doctor i professor d'art medieval Joan Molina Figueras, que fa una contextualització històrica de la construcció d'aquest monumental edifici, amb il·lustracions dels plànols: la planta i l'alçat. Acompanyaran aquesta introducció dotze plafons amb les respostes dels picapedrers i mestres d'obra consultats. Tres van ser les preguntes que el capítol catedralici va formular als tècnics. En primer lloc, es demanava si la nau començada es podria continuar amb fermesa; en segon lloc, es volia saber si la construcció es continuava amb tres naus o si calia variar-ne el format, i finalment volien saber quin dels dos projectes s'integraria millor a la capçalera existent.

LA DATA

03.03.17
és l'acte inaugural,
a les set de la tarda, a la sala La Cova de la seu del Col·legi d'Arquitectes, a la plaça de la Catedral.

LA XIFRA

34
metres d'altura i 23 d'amplada
la converteixen en la construcció religiosa amb la nau central més gran.

La data de la consulta

La consulta a experts que el bisbe i el capítol de Girona van fer el 1416 va acabar el 8 de març del 1417, quan va respondre el mestre d'obra de la catedral, Guillem Bofill. D'aquí que s'hagi triat també el març, el divendres 3, per a l'acte inaugural en què es podrà veure tota la documentació original, amb el pergamí que certifica la consulta com a element central. El doctor Joan Molina i Figueras, professor d'història de l'art medieval a la Universitat de Girona, i el doctor Pere Freixas, historiador especialista en art medieval, faran les explicacions de contextualització històrica en un acte que tindrà lloc a la sala d'exposicions La Cova, a la seu del Col·legi d'Arquitectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona