Un professor de la UdG serà comissari al Museu del Prado

El professor Joan Molina Figueras (Girona, 1965), membre de l'Institut de Recerca Històrica, serà el comissari d'una de les exposicions que el Museo Nacional del Prado està preparant per celebrar el bicentenari. Aquesta setmana s'ha formalitzat un acord entre la Universitat de Girona i la pinacoteca espanyola que permetrà que aquest doctor en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a la UdG des de l'any 1990 pugui assumir les tasques de comissari científic de l'exposició antològica Bartolomé Bermejo, que tindrà lloc entre els mesos d'octubre del 2018 i febrer del 2019, i és previst que aplegui, per primera vegada, totes les obres conegudes i conservades del cèlebre pintor.

A més de la selecció d'obres i la definició del discurs de l'exposició, Molina s'encarregarà de l'edició del catàleg crític, de l'organització d'un cicle de conferències i de la direcció d'un congrés internacional que se celebrarà al mateix museu el gener del 2019.

Encara que resulta més desconegut pel gran públic, Bartolomé Bermejo està considerat una de les principals personalitats de l'escena pictòrica europea de finals del segle XV. Nascut a Còrdova, potser en una família de jueus conversos, la seva trajectòria professional es va desenvolupar als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, primer a València, després a Daroca i Saragossa i, finalment, a Barcelona, on tot indica que va morir pels volts de l'any 1500.

Per Joan Molina, que entre d'altres ha estat comissari de les exposicions Bernat Martorell i la tardor del gòtic català (2003) i El bisbe Margarit i la seva època (2006), les obres de Bermejo destaquen per la fusió entre un virtuosisme tècnic “d'una qualitat i originalitat sorprenents” i per l'elaboració de pintures que contenen una àmplia gamma de particulars motius iconogràfics, alguns amb una evident càrrega simbòlica. Aquesta circumstància atorga a moltes de les seves obres una notable complexitat interpretativa que ha desconcertat, i encara desconcerta, molts especialistes”, com explica Molina. A més, pel professor, Bermejo treballava el retrat com cap altre pintor coetani seu, un motiu més, segons ell, per qualificar-lo de “fora de sèrie, un mestre que va intentar defugir els convencionalismes que determinaven l'activitat professional dels pintors de la seva època”.