Cultura

Crítica

Un forat negre

En un sentit més narratiu que relatiu a la posada en escena, Nader y Simin, una separación va suposar el reconeixement internacional del cineasta iranià Asghar Farhadi, que hi va guanyar un Oscar ara doblat amb El viajante. En aquests dos films oscaritzats, com a la resta de la seva filmografia, Farhadi planteja situacions domèstiques conflictives, amb parelles en crisi, que adquireixen una dimensió tràgica i en les quals hi ressonen aspectes socials i morals a l'Iran: el pes de la religió, la discriminació de les dones, oprimides, maltractades i subjugades. En el cas del film que ens ocupa, la crisi s'origina en l'agressió que rep una dona per part d'un client sexual de l'antiga habitant del pis que acaba de llogar una parella d'actors, que aleshores interpreten La mort d'un viatjant, la coneguda obra de teatre d'Arthur Miller.

Els efectes de l'agressió fan que la dona violentada (Rana/Taraneh Alidooti) tingui por i que el seu marit (Emad/Shahab Hossein) senti un desig de venjança. Pesa el temor de l'escàndol social, que fa que no es denunciï el cas a la policia, i els supòsits masclistes que fan que la protagonista se senti jutjada, sota sospita que ella pugui haver provocat l'agressor, condemnada a demostrar la seva innocència. Farhadi, que va iniciar-se en el teatre, posa en escena el conflicte d'una manera volgudament teatral.

Amb complexitat, profunditat i intensitat, desenvolupa un drama que aborda el maltractament a la dona, la vergonya social, la hipocresia, la culpabilitat, la venjança com una obsessió (auto)destructiva. L'agressió situa Rana i Emad davant d'un forat negre i Farhadi fa que hi mirem a dins.

El viajante
Director: Asghar Farhadi
Iran-França, 2016


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.