Cultura

PEP POBLET

MÚSIC

“Per fer música no només has de ser un bon músic”

“Els qui comencen ara ho tenen pitjor que els de la meva generació malgrat estar ben preparats tècnicament; hem generat una quantitat espectacular d'escoles de música però ningú no ha generat un circuit per a ells”

“El que funciona és internet perquè les cases de discos ja no fan el que feien; ha canviat el sistema de donar a conèixer els CD”

Polivalent.
L'osonenc Pep Poblet és un músic polivalent. Darrere del seu saxo hi ha un veritable amant de la música que, al llarg de més d'una trentena d'anys, a més a més de fer gravacions, ha aportat els seus coneixements musicals a diversos grups, orquestres i cantants. Té clar que es mou en un món difícil.
El tarannà sempre enriqueix el projecte en què treballaràs, fent-ho tot més fàcil

Pep Poblet és el millor saxofonista d'aquest país. A més a més, és clar, directe, coneix la seva professió. Sap reinventar-se i ara és notícia: acaba de treure un disc molt especial, #enCantats. Mereix ocupar el podi del món de la música. El seu saxo parla.

Què podem trobar en el seu disc que, enregistrat junt amb Nito Figueras i Txell Sust, ara surt al mercat?
L'hem batejat amb el nom d'#enCantats. La Txell canta, el Nito toca el piano i jo hi aporto el saxo. És un projecte creat pel Nito i per mi que ja té quatre anys. Són cançons que fins ara havien estat cantades per veus masculines; ara, nosaltres els hem donat la volta perquè siguin interpretades per una veu femenina, la de la Txell. Tots tres tenim previst fer una gira de dos anys que començarà el 24 de març a L'Atlàntida de Vic.
Encara funcionen les editores discogràfiques?
Ara en queden molt poques. El que funciona és internet, perquè les cases de discos ja no fan el que feien abans; ha canviat el sistema de donar a conèixer el naixement d'un CD. Internet és un bon instrument per donar-te a conèixer: hi penges un tema i, amb una mica de sort, es converteix en viral; això et pot canviar tot, des de la manera de lligar concerts fins als horaris i llocs d'actuació. Ens hem hagut de reinventar. Ara, si he de pagar-me el disc me'l pago i me la jugo, però sempre sóc jo qui decideix. Per mi, cada disc és com un fill i el vull fer com jo vulgui.
Ha treballat amb gent diversa i molt coneguda. Li ha estat difícil fer-ho?
Gens. He treballat, entre d'altres, amb Bisbal, Ana Belén, Sopa de Cabra i Llach. Una vegada tancat l'escenari, quan entres al camerino o arribes a l'hotel, són gent d'allò més normal. Al principi, vas amb peus de plom, perquè encara no coneixes com són ells i els qui els acompanyen; et pots trobar amb artistes i gent que són uns perepunyetes, però, habitualment, quan connectes i ja saben el que fas i el que els pots aportar, tot és d'allò més normal. Generalment, tots han vingut a buscar-me perquè ells o el seu entorn ja coneixien el meu treball. No som tanta gent en el circuit, un circuit que marca molt i en què el tracte personal i el tarannà sempre enriqueixen el projecte en què treballaràs, fent-ho tot més fàcil.
Què cal tenir per, a més de ser músic, poder haver fet tota mena de feines musicals i d'acompanyar moltes de les principals figures del món de la música?
Per fer música no només has de ser un bon músic. Per poder viure d'aquest treball i que la gent compti amb tu per fer projectes, has d'aportar-hi quelcom més; cal tenir un bon tarannà i saber-se adaptar als projectes. No pots ser massa quadrat en les teves idees.
Hi ha mercat per a la seva música?
Anem molt justos. Després de més de trenta anys dedicant-me a la música, cada projecte nou que faig és com si fos el primer, perquè he de lluitar per aconseguir que camini endavant. Ara, amb aquest disc, jo mateix faré tot el treball: el duré a les ràdios i televisions, i, fins i tot, si els qui el compren per internet viuen a prop de casa, jo mateix m'encarregaré de fer-los arribar personalment el disc a casa seva. És molt més còmode fer una gira amb algú o amb una orquestra, et pagaran bé i tindràs una feina assegurada durant un any, però jo he preferit jugar-me-la. I els qui comencen ara ho tenen molt pitjor que els de la meva generació, malgrat estar molt ben preparats tècnicament; hem generat una quantitat espectacular d'escoles de música però ningú no s'ha preocupat de generar un circuit per a tota aquesta gent que, al final, han de tocar al menjador de casa. Molts, buscant una sortida, intenten trobar-la cantant en castellà o en anglès; jo sóc instrumentista en un país on tot es canta, així que ho tinc difícil. La solució és a fer el que he vist en països llatinoamericans, on abans de l'artista internacional posen un teloner de la zona.
Tindria més repercussió si fos americà?
Si fos de Perpinyà, ja em passaria això. A l'Estat francès cuiden molt els seus artistes.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Moderns amb llavor antiga

La Fundació Miró rastreja en una exposició la influència del patrimoni sumeri en l’art d’avantguarda

barcelona
 

The Gramophone Allstars Big Band, ara més ‘latin’

salt
 

El misteri Dickinson

barcelona
 
Josele Santiago
MÚSIC

“No entenc l’obsessió per tenir raó”

BARCELONA
 

El Cartellà Rock torna com la “festa popular del rock gironí”

cartellà (sant gregori)
 

Referent pedagògic

barcelona
 

Girona acull la Mostra VOC d’audiovisual en català

Girona
 

El premi Vallverdú escull un assaig sobre la postveritat

lleida
 
sant llorenç de m

Celebren la primera Fira de la Neu del Solsonès