Nou assalt de l'art de Banksy

Un hotel que presumeix de tenir “les pitjors vistes del món” no sembla predestinat a l'èxit. I no es creguin que exagera: està situat a quatre pams del mur que separa Israel dels territoris palestins. Vaja, que no hi toca el sol en tot el dia. És clar que si darrere d'aquest projecte tan estrany hi ha la firma de Banksy, la cosa canvia radicalment. El grafiter més venerat del món ha decorat l'establiment sencer amb les seves pintades, sempre impregnades de sentit de l'humor i de denúncia. Aquest és el seu darrer hit: l'hotel Walled Off (‘emmurallat'), que s'ha obert aquest cap de setmana a Betlem.

Si els pica la curiositat, ja hi poden reservar habitació per internet –els primers hostes hi entraran a finals de mes–. Pel preu no es faran enrere: 30 dòlars. Hi ha nou estances més una suite –amb tot de dedicatòries als polítics corruptes–, en les quals l'esprai de Banksy ataca de nou amb missatges contra la barbàrie de què és objecte la zona i la incompetència de l'establishment internacional per trobar-hi solucions.

No és el primer cop que el dibuixant urbà en fa una de les seves al Pròxim Orient. Qualsevol diria que s'hi belluga com un peix a l'aigua –i sense que encara mai ningú l'hagi enxampat in fraganti, que té mèrit–. L'artista sense rostre hi va començar a actuar el 2005 indignat per la construcció de la gegantina estructura de formigó, que l'ONU va qualificar d'il·legal –i Israel, com si sentís ploure–: “Aquest mur ha convertit Palestina en la presó a cel obert més gran del món”, va deixar dit el grafiter en una de les poques entrevistes que ha concedit. La primera empremta que hi va deixar van ser nou pintades, algunes de tan mítiques com la de la nena que surt volant amb els seus globus.

De fer quatre gargots al mur de la discòrdia i a les cases bombardejades de Gaza –valorats en milions d'euros, tot sigui dit–, a empastifar un hotel de dalt a baix. Aquesta ha estat la sorprenent evolució. Banksy no ha rebut cap encàrrec: ho ha fet per iniciativa pròpia. És l'amo de l'establiment, que diu que està obert a palestins, a israelians i... a turistes, perquè vegin el pa que s'hi dona, en aquestes contrades, i com és la vida quotidiana sota l'ombra d'una barrera tan monstruosa. El turisme demana experiències fortes, i més exòtic que dormir en un llit que té com a capçal l'escena d'una guerra de coixins entre un palestí i un israelià no hi ha res. Aquest edifici amb vistes al mur, no pas al mar, tindrà, a més, una altra funció: serà un centre d'exposicions d'artistes palestins, que les passen magres.

Banksy ha fet aquest gran muntatge fidel al seu estil: d'amagat. Arribats a aquest punt, però, ningú s'empassa que vagi per lliure. Ja fa temps que se sospita que darrere d'aquest pseudònim no hi ha una sola persona, sinó que, amb tota probabilitat, es tracta de tot un col·lectiu d'artistes. Si faltaven proves, el parc temàtic Dismaland, obert fa un parell d'anys en una petita localitat de la costa oest d'Anglaterra, va ser la definitiva. Dismaland, la versió sinistra de Disneyland, va ser el més sonat que va fer Banksy des de la seva eclosió, als anys vuitanta. Les atraccions eren per no dormir: en una, els usuaris havien de comandar dins d'una piscina uns bots plens d'immigrants i intentar esquivar els cadàvers que suraven a l'aigua. Quan es va desmuntar el tinglado, el grafiter va enviar els materials de construcció de les instal·lacions al camp de refugiats de Calais perquè es poguessin reaprofitar.

Però qui és Banksy? El secret més ben guardat del món de l'art alimenta la seva llegenda –i la seva cotització–. S'han fet servir tècniques policials i tot per intentar esbrinar qui coi és l'anomenat “Leonardo da Vinci del carrer”. L'última teoria que circula és que podria ser el cantant de Massive Attack, Robert del Naja, 3D, que també és grafiter i originari de Bristol, la primera ciutat on van aflorar els grafits inconfusibles de Banksy. Un periodista ha fet una investigació i ha conclòs que, curiosament, les gires del grup coincideixen amb la irrupció de pintades.

En tot cas, no és un individu que es mogui sol; és obvi que necessita una estructura per deixar rastre en tantes ciutats del món i alhora gestionar l'immens negoci que hi ha al seu voltant, des del marxandatge de productes de tota mena fins a les exposicions que organitzen museus i galeries d'art. Banksy fa temps que va fer el salt del carrer als espais sacralitzats de l'art, i també als més mercantilistes, els de les cases de subhastes. El personatge, més enllà del seu activisme social i les seves proclames antisistema i pacifistes, també té moltes contradiccions, i potser per ocultar-les recentment va encomanar a un comerciant ambulant de Nova York que posés a la venda material seu camuflat a la parada per 60 dòlars. Pocs curiosos hi van parar atenció. Ja és mala sort.

Banksy és un fenomen dels nostres temps que ven, i una ciutat perd atractiu si no té algun dels seus grafits. En té Barcelona? No, però en tenia. El grafiter va visitar la capital catalana el 2003 amb el seu carregament de plantilles –la tècnica que fan servir els dibuixants urbans que volen anar per feina i escapolir-se de la policia–. El mateix any, per cert, que va dissenyar la coberta del disc Think tank, dels Blur. No és cap rumor: ell mateix va revelar els detalls de la seva estada a Barcelona en el llibre Wall and piece (2005). Va embrutar les parets de mig Ciutat Vella. A l'antiga escola Llotja de la plaça de la Verònica, va enllardar les escultures i les columnes de la façana de colors estridents. El vàndal de l'esprai més adorat també va assaltar el zoo de matinada. Totes les seves intervencions han desaparegut. Es van netejar; inconscientment, és clar. Llàstima.