Cultura

Societat

Els artistes s'uneixen

Compartir despeses, però sobretot el contacte i la interacció, fa fructificar projectes de comunitats d'artesans i creadors

CoEspai, una empresa privada, i La Volta, impulsada amb fons públics, són dos exemples d'èxit

L'artista actual ja no crea sol en una torre aïllada; ara comparteix espais

“Si vols anar de pressa, ves-hi sol. Si vols anar lluny, ves-hi acompanyat.” La frase, original d'un proverbi africà i convertida amb el temps en un eslògan usat pels joves emprenedors, es pot llegir tot just entrar a CoEspai , una comunitat de professionals pensada no només per compartir despeses, sinó per crear sinergies, posar en comú els contactes i enriquir els projectes professionals propis. Un coworking a l'ús, si no fos que, en el cas d'aquesta empresa singular, també està concebuda perquè sota el seu paraigua s'apliqui un model paral·lel de forma de treball entre artistes independents. Una generació d'artistes que han descobert que units en la mateixa plataforma tenen més força i que interactuant fins i tot donen peu a noves propostes artístiques.

I és que, amb els nous temps, poc queda d'aquella concepció romàntica de l'artista que crea sol des de la seva torre enlairada i aïllada de la resta del món. La generació d'artistes actual, siguin emergents o no, ha buscat fórmules, forçada per la crisi, per tirar endavant el seu impuls creatiu, entre les quals, s'està consolidant el fet de compartir tallers i espais. En el si de l'esmentat projecte CoEspai, ha fructificat una comunitat multidisciplinària que té com a finalitat impulsar i difondre projectes creatius, com l'Associació Artística les Golfes. Autogestionada, va néixer ara fa més de tres anys com a espai de trobada i de treball participatiu per facilitar les relacions i les interaccions entre artistes. I, en paral·lel, va aparèixer l'anomenat 3r Esquerra, un lloc on es comparteixen experiències, ja sigui a través de la sala expositiva de CoEspai –on els artistes exposen i difonen la seva obra– o a partir de projectes i productes relacionats amb la cultura i les pràctiques artístiques com ara catàlegs i llibres d'artista produïts en relació amb els cicles expositius.

Rita Andreu, artista i membre de l'Associació les Golfes, declara: “Amb aquesta plataforma, els artistes volem ser més forts i gaudir d'aquella visibilitat que molts no tenim si no estem vinculats a circuits més institucionals.” Andreu valora molt positivament la plataforma 3r Esquerra, que combina l'espai privat i iniciatives privades –com ara fer un sorteig d'obres a través de participacions– amb fons d'ajuts públics –majoritàriament beques– que permeten impulsar residències d'artistes que no podrien ni pagar-se el lloguer d'un taller.

És realista i diu que la majoria dels artistes no viuen de l'art. “És molt complicat”, assegura. Hi ha casos, com el d'Hèctor Contreras, de l'associació, que és el que més s'acosta a la professionalitat. És il·lustrador, però també aplica el seu art com a tatuador.

D'altra banda, valora molt positivament aquesta fórmula del “coworking artístic”, perquè posa en contacte la diversitat d'artistes i creadors, i d'aquí sorgeixen projectes comuns. Com el de l'Olga Taravilla i Núria Merino, que van portar a terme el seu projecte artístic amb la col·laboració d'una empresa tecnològica integrada al mateix CoEspai.

Àgora de les arts

Un altre racó de la ciutat on bull l'activitat artística és La Volta , seu del projecte nascut ara fa dos anys a partir d'un fons europeu amb l'objectiu de revitalitzar un barri a través de l'art i que, de mica en mica, ha pres forma talment com si d'una obra artística es tractés. La Volta funciona a ple rendiment com una residència de creadors que es retroalimenten i comparteixen locals, així com projectes.

Actualment, hi treballen una vintena d'artistes i diversos col·lectius, des de ceramistes fins a restauradors de mobles i fotògrafs, passant per un estudi de serigrafia i un d'audiovisual. Tot un ventall d'artesans i artistes que conviuen amb la concepció artística de La Volta, que és més àmplia que l'ortodoxa. Joanot Cortès i Marta Sureda, responsables de l'Associació Cultural Fang, que gestiona La Volta, expliquen: “Creiem en la recuperació dels oficis analògics, i en la conjugació de l'art i l'artesania per professionalitzar-nos, seguint el tarannà dels antics gremis d'artesans, però apostant per la interdisciplinarietat.”

La filosofia de promoure el treball en equip és inherent al mateix origen de La Volta. “No sols compartint projectes i encàrrecs –com bé remarquen–, sinó també arromangant-nos quan cal i treballant plegats juntament amb els residents per rehabilitar els locals i transformar-los en els tallers que tenim ara, que alhora són botiga i galeria.” A tots dos els agrada subratllar-ho: “La nostra tasca ha estat i és responsabilitzar tothom que entengui que, si La Volta creix, el teu projecte creix. Només així, junts, hem pogut créixer, a través de les aptituds i les habilitats de cadascun dels que han passat per aquí. Un pòsit que quedarà de manera recíproca.”

Un esforç col·lectiu que no deixa de donar fruits. N'és un bon exemple el que ha sorgit de la trobada entre dos dels residents actuals que fusionaran el seu art: Juan Righetti, un artesà del vidre, i Joanic Geniüt, nom artístic de Joan Dalmau, metge de professió i creador autodidacte que aplicarà el seu coneixement de la serigrafia en una obra que presentaran en el pròxim festival Inund'Art.

L'autogestió, segons Sureda i Cortès, és un dels propers objectius d'aquesta iniciativa, impulsada pel Bòlit Centre d'Art Contemporani, de l'Ajuntament de Girona, amb diners europeus. Això, i ampliar encara més la xarxa de col·laboració entre entitats, equipaments i festivals.

Art per regenerar un barri

J.C.L

“Quan vam començar, això semblava un desert. Va ser molt dur.” Només els coordinadors del projecte saben com de complicat va ser aixecar La Volta del no-res. Recorden com gairebé no hi havia negocis oberts –tan sols un bar, un celler i una peixateria– i, als dos locals que tenien, no hi entrava ningú. Ara ja disposen de quatre locals, que tenen la triple funció de taller, botiga i galeria, repartits per la plaça de l'Assumpció de Sant Narcís, i només cal passejar-hi per veure com es torna a respirar vitalitat en aquest barri tan genuí de Girona. “Hem aconseguit que els veïns s'hi acostin i s'empeltin de l'ambient artístic, però també que molta gent descobreixi el barri i fins i tot que el redescobreixi”, declaren orgullosos Marta Sureda i Joanot Cortès, de l'Associació Fang. “No té preu el moment en què la gent gran et saluda, reconeix l'esforç que hi has dedicat, i encara més quan al·lucina amb les obres d'algun dels artistes que hi ha exposades.”

La materialització d'aquest èxit ve donada en bona part, com reconeixen, per l'organització del mercat Art Km 0, que ha travat aquesta implicació de l'art amb el barri i que ha esdevingut “el pol d'atracció cap a aquest punt de la ciutat”. Mitjançant les parades, que imiten les voltes de la plaça porxada, els artistes exposen tot allò que creen als tallers. També hi ha música en viu, activitats, jocs i tallers infantils. Aquest any s'organitzaran quatre mercats, coincidint amb esdeveniments emblemàtics: el Black Music Festival (ahir), Temps de Flors, les Fires i Nadal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.