cultura

“Les religions oprimeixen les dones”

Té 86 anys però la vitalitat i l'agudesa en la mirada d'una noia de 16. I segurament una força similar a la que té la Firdaus, la protagonista de Dona al punt zero, un dels títols de Nawal El Saadawi més traduïts arreu, i que ara arriba per primer cop en català de la mà d'Angle Editorial.

Publicat per primera vegada el 1973, aquest llibre explica la història –real– d'una prostituta que va ser executada per haver mort un home. “En realitat és la història de cada dona, és una història local i alhora molt universal”, diu l'escriptora egípcia, que va participar dijous en l'Escola Europea d'Humanitats al Palau Macaya de Barcelona.

El Saadawi va conèixer la Firdaus quan feia un estudi a la presó sobre dona i neurosis. Aleshores li va explicar el seu recorregut, ple de maltractaments i abusos. Per sort, la situació de la dona avui dia ha canviat: “D'entrada, s'ha aconseguit una llei contra la mutilació genital, i després una altra perquè els fills nascuts fora del matrimoni puguin dur el nom de la mare i anar a escola.” Amb tot, l'activista assegura que no només s'ha de parlar de “dones oprimides” sota l'islam: “També hi ha dones oprimides sota el capitalisme, el catolicisme, l'hinduisme, el budisme, el judaisme... totes les religions acaben oprimint les dones i els pobres.”

Respecte al llegat de l'anomenada Primavera Àrab, l'escriptora –que també ha tret l'assaig La cara oculta de Eva (Kailas)– va puntualitzar que va ser “una revolució contra el colonialisme americà, però també europeu, contra la invasió israeliana de Palestina i contra Hosni Mubarak”. La revolta es va avortar, però defensa que els egipcis continuen lluitant. “És com en l'Espanya de Franco, en el fons tots anem al mateix tren, per això crec en la solidaritat global.”

Nascuda a Karf Tahla el 1931 en una família benestant d'Egipte, Nawal El Saadawi va estudiar medicina i va treballar com a metgessa fins a assumir el càrrec de directora de Salut Pública. El 1981 va ser empresonada per la seva oposició als Acords de Pau de Camp-David. Va estar exiliada als EUA, però va tornar a Egipte el 1996.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic