Cultura

etcètera

La gramàtica, a debat

Qualsevol reforma té detractors i defensors, i la reforma ortogràfica i gramatical impulsada per l'Institut d'Estudis Catalans no n'és l'exempció. I si no, només cal recordar el rebombori que va causar la supressió de bona part dels diacrítics. La nova Gramàtica de la llengua catalana és una obra complexa i extensa (té 1.444 pàgines!) que han dut a terme al llarg de prop de vint anys els membres de la comissió de gramàtica de l'IEC, i ha representat un gran esforç de consens. Ara als professionals de la llengua ens toca endinsar-nos-hi i aprofundir aquelles qüestions lingüístiques que sempre han estat més dures de rosegar.

La gramàtica genera debat, i una prova d'això va ser la taula rodona, organitzada per l'Associació Llengua Nacional, que va tenir lloc la setmana passada a la Casa Golferichs de Barcelona. En l'acte, amb una sala plena a vessar, hi van intervenir la professora de lingüística catalana de la UB Neus Nogué, el gramàtic Josep Ruaix i Ernest Rusinés, cap d'assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació.

Nogué va valorar com a molt positiva la novetat que representa la gramàtica pel fet que no categoritza la llengua en correcta o incorrecta, d'una manera inflexible, sinó que fixa la norma a través de la descripció, assenyalant aquelles formes que considera adequades o inadequades per al context dialectal i de registre en què tenen lloc. Ruaix, més crític amb la reforma gramatical, va lamentar que sigui una obra tan extensa que “fa de mal consultar”, i va alertar del perill que se'n faci un mal ús per la gran variació diatòpica i diastràtica que s'hi recull. Se n'ha de fer un “assenyat discerniment” a l'hora de consultar-la, va assenyalar. Rusinés va destacar la importància que aquesta gramàtica reculli per primer cop registres més informals de la llengua, que van més enllà de l'estàndard, i sobre els quals fins ara la normativa no s'havia pronunciat.

La taula rodona es va tancar amb una pregunta: què canviarien o modificarien de la nova gramàtica? Nogué va lamentar que no s'hi hagi inclòs la concordança del verb haver-hi, Ruaix va assenyalar que hi ha alguns aspectes que no ha recollit la gramàtica i que caldrà tenir presents en futures edicions, i Rusinés va lamentar que la gramàtica no s'hagi pronunciat més clarament sobre l'ús de les preposicions per i per a.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
D’Ara i d’Aquí
Jaume Vidal

L’ofici té benefici

Antonio Hervás Amezcua (Baeza, Jaén, 1951) és un defensor de l’ofici. No com a ortodòxia que dicta una manera rígida de fer les coses, sinó ans el contrari, per poder explorar molt més les possibilitats...

 

Mans manetes de futur

L’ALGUER (ENVIAT ESPECIAL)
 
CANÇÓ
GUILLEM VIDAL

Fugint corrents de la zona de confort

 
L’estrena del mes
xavier roca

Abans del Watergate

 
inauguració

Manresa inicia la capitalitat cultural 2018

 

Freddie de Tommaso, premi Viñas

Barcelona
 
LLIBRES

Els noms de la repressió

BANYOLES
 
cançó
guillem vidal

Els mil amics de Xavier Carles i Xavier Batllés

 
Assaig
Gemma Busquets

El poder feminista dels braçalets