Passió per la genètica

Siddhartha Mukherjee és un metge, genetista i investigador indoamericà especialitzat en oncologia i biòleg expert en cèl·lules mare que ha revolucionat la manera d'explicar la ciència a tot el públic. L'any 2011 va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció amb The emperor of all maladies, un dels grans llibres divulgatius que s'han escrit mai sobre el càncer. Mukherjee ha tornat ara a revolucionar la divulgació científica amb El gen. Una històrica íntima (La Campana), on barreja ciència, història, filosofia i experiències personals per explicar la història de la genètica i com aquesta ha revolucionat la medicina i la societat actuals. Set-centes pàgines que han rebut nombrosos elogis arreu del món, sobretot pel rigor, però també per la senzillesa com Mukherjee repassa el que un altre premi Pulitzer, Anthony Doerr, qualifica com “la història de detectius més importants de tots els temps: una recerca de milers d'anys per intentar descobrir què hi ha al cor de totes les cèl·lules”.

Isabel Martí, editora de La Campana, explica per què han publicat El gen. Una història íntima: “Els editors en català hem d'avançar en l'assaig i en la divulgació científica en particular. Per aconseguir obrir camí buscàvem un llibre que fos d'alt valor científic però alhora humanístic. Atractiu per a un lector gens format en ciències però sí encuriosit per la condició humana. Crec que El gen. Una història íntima és aquest llibre. Arriscat? Sí. Set-centes pàgines! Però meravellós també.”

Per assolir el repte, l'editora ha recorregut a un dels millors traductors literaris, Xavier Pàmies, que és llicenciat en biologia. “Si les seves traduccions sempre són excel·lents, aquí s'ha superat, ja que és una traducció molt i molt difícil. La seva doble condició, literària i d'estudis científics, ha estat com un miracle”, explica Martí.

El gen. Una història íntima s'obre amb un commovedor relat personal de l'autor, explicant els problemes mentals, hereditaris, que han afectat alguns membres de la seva família. Una herència genètica sempre present en els pensaments de l'autor, que, justament, dedica el llibre a la seva àvia. “No va poder sobreposar-se mai a l'aflicció per aquests trets hereditaris. Però va resistir els embats de la història amb fortalesa”, escriu.

El llibre segueix un ordre cronològic i alhora temàtic. Comença a l'hort de pèsols de Mendel l'any 1864, passa per la identificació de l'ADN, segueix amb el Projecte Genoma Humà i acaba amb els últims descobriments que ens permeten llegir “genomes humans” i també “escriure'n”. És a dir, podem modificar genomes humans i predir el destí d'un individu a partir del seu genoma. “No cal tenir un títol superior en biologia molecular, filosofia o història per adonar-se que la confluència d'aquests dos grans esdeveniments és una mena de salt al buit. Quan coneguem la naturalesa del destí que hi ha codificat al genoma de cada individu (encara que no arribem a predir-lo en forma de certesa, sinó només en forma de probabilitat) i ens dotem de la tecnologia necessària per modificar deliberadament aquesta probabilitat (encara que aquesta tecnologia pugui ser incòmoda i poc eficaç), el nostre futur haurà canviat de manera essencial”, escriu Mukherjee.

“El nostre genoma ha arribat a un fràgil equilibri entre forces contraposades, barrejant passat i futur, oposant el record al desig. És la cosa més humana de totes les que tenim; saber-la administrar serà la prova determinant del coneixement i el criteri de la nostra espècie”, conclou el científic, que La Campana i Debate, que ha editat el llibre en castellà, van intentar que vingués a Barcelona per Sant Jordi. Però no ha pogut ser. Vindrà segurament dos dies al mes de juny.