Com agafar cireres del cistell

Fa uns quants anys, al Grec de Barcelona, vaig comprar un CD d'Ute Lemper, que no coneixia de res, però que cantava peces de Bertold Brecht, que m'havien impactat. Aquell CD va sonar moltes vegades a casa. Aquella Ute valia un imperi. Sorprenentment, el CD va desaparèixer. A la funda correcta s'hi va ficar d'okupa una altra veu, una altra cara, una altra música. I els escorcolls acurats van resultar inútils. Bé, tot això no té cap importància. Però explica que dimecres passat fos al Teatre Municipal, convençut que passaria un parell d'hores extraordinàries, tal com va ser.

A la mitja part, l'Anna Pibernat, bona amiga, comentava l'excel·lència del que estàvem vivint a l'escenari. Ens deia: «Mireu, estava seguint una magnífica xerrada sobre el Guernika; l'estaven analitzant des de tots els punts de vista; enteníem com Picasso s'havia inspirat en Rubens –cito de memòria, és clar–, i he hagut de marxar abans d'hora per poder ser aquí.» Sort que ha valgut la pena. Tenia raó: es podia deixar tot per viure els Brecht, els Kurt Weill, els Jacques Brel i els temes de Blue Angel que la cantant va materialitzar al nostre davant, màgicament, insuperable. Val a dir que la segona part, el The Bukowski Project, que va presentar amb Mario Gas, em resultà un xic més dur, potser perquè ni la fada Ute pot endolcir l'agra poesia d'aquell carter que va triar passar gana escrivint a tornar-se boig treballant de carter o fent de rodamón. La tria va resultar encertada, tot sigui dit. Però tot plegat, a l'escenari del Municipal, sumava, i sumava molt. En vam sortir plens, saciats, eufòrics.

Però en va quedar el cuquet de la xerrada que l'amiga Anna havia deixat sense acabar. Aquella anàlisi del Guernika, jo també l'hauria volguda seguir. Ja sé que el més inútil que es pot fer es imaginar què hauria passat si el que realment va passar no hagués passat... Ni havia tingut notícia de l'acte, ni sé on es va fer ni qui l'organitzava. El meu cuquet, la meva recança, eren una entelèquia total.