Cultura

exposició

Amat esquinça la Pedrera

El polifacètic artista torna a l'edifici de Gaudí per a una exposició en què intervé deixant entrar la llum de l'exterior i jugant-hi

La mostra inclou també obres de petit format “intimes” i els projectes en espais urbans

Frederic Amat (Barcelona, 1952) recomana de totes totes que el públic visiti amb llum de dia la seva exposició Zoòtrop, que ahir es va inaugurar a la Pedrera. Per aquesta raó es congratula que en el cap de setmana s'entri en l'horari d'estiu i que les hores de llum natural s'ampliïn. I és que la llum és una protagonista importantíssima de la intervenció que l'artista ha dut a terme a la sala d'exposicions de l'edifici gaudinià, on evoca les estances del pis noble que ocupava l'espai.

No només es tracta d'una evocació, però. Amat parla d'una atmosfera fantasmagòrica per definir aquest primer àmbit de la mostra on ha obert les finestres dels grans balcons de l'edifici i la llum entra (i sobretot en un dia com el d'ahir, completament primaveral) de manera gairebé concupiscent, acostumats a passejar per aquestes dependències en altres condicions lumíniques. “A més, vaig demanar que el terra fos blanc, volia una determinada percepció de la llum, de manera que la façana i les baranes dels balcons de Gaudí i Jujol acabessin projectant-se a terra”, explica Amat.

En aquest espai, tamisat per panells amb reixetes, on de manera subtilíssima es dibuixa la planta del pis on vivia la família Milà, Amat ha deixat una empremta contundent en aquest passeig blanc: vuit gran “crisàlides” de ceràmica negra, fetes amb Toni Cumella, que semblen descansar i que malgrat el seu aspecte “no tenen res a veure amb la mort sinó que estan gestant alguna cosa”. Paradoxalment, la primera inspiració per a la forma d'aquestes escultures van ser els estoigs d'ulleres, als quals Amat té “terror” perquè li semblen “tombes d'ulls”.

La Pedrera ja va protagonitzar el 2011 la videocreació Forja, en què Amat va convertir en cal·ligrafia el ferro forjat dels balcons. Ara, el visitant travessa literalment a través d'una pantalla-cortina aquest entramat fílmic per endinsar-se en el segon àmbit (o acte de l'exposició, com prefereix anomenar-lo el comissari de l'exposició, l'arquitecte Miquel Adrià, al·ludint al caràcter escenogràfic de l'obra d'Amat). Aquí s'han agrupat un conjunt d'obres aproximadament dels últims deu anys, que Amat considera “íntimes”. Són com si fossin petits poemes visuals en què prepondera l'ús de l'object trouvé. De la mateixa manera es projecta un film de 35 mm en què Amat va enganxar cabells d'una persona estimada, creant així una pel·lícula abstracta. En un vídeo, les flexibles mans de Nico Baixas escenifiquen el poema Una rosa, amb la veu del seu autor, J.V. Foix. I és que en aquesta exposició es desplega tot el ventall creatiu de Frederic Amat, que tracta sense límits les disciplines més diverses: pintura, escultura, ceràmica, teatre, cinema, performance...: “Un dels grans llegats de l'avantguarda del segle XX és la dissolució de les fronteres entre disciplines, i jo soc fill del segle XX”, assegura.

La versatilitat creativa d'Amat també es fa patent a la tercera part de l'exposició, on s'exhibeixen 14 projectes d'Amat d'intervenció en l'espai públic des del 1998 fins al 2016. L'interessant és que mostra part del procés de treball dels projectes a través de films, esbossos, dibuixos maquetes i restes. El procés és crucial per Amat, tant si els projectes es realitzen com si no: “Prefereixo arribar a bon port però l'important és el viatge.”

Entre els realitzats, hi ha el Mural de les olles del Mercat de les Flors; la Porta dels lectors, a l'Ateneu Barcelonès, i la Pluja de sang, a l'escala del Teatre Lliure. Entre els frustrats, dos projectes al Liceu: les pintures per al sostre de la sala, el concurs de les quals Amat va perdre en favor de Perejaume, i la polèmica intervenció de les anelles a la façana, aturada per l'Ajuntament. “Va provocar la polèmica artística més gran des del mitjó del Tàpies, però ja se sap que en l'art el consens és impossible”, diu intentant treure-hi importància.

No és el primer cop que Amat intervé a la Pedrera (com va fer quan va dissenyar la mostra de Llorens Artigas), però és ara quan sent “haver habitat la pedra de l'edifici”. I també s'ha atrevit amb el pati de passeig de Gràcia penjant-hi un gegantesc mòbil de 30 m que havia fet per a un encàrrec particular.

Frederic Amat. Zoòtrop.

La pedrera. passeig de gràcia, 92. barcelona. fins al 16/7
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.