teatre
D'enganys i d'amors
David Selvas debuta en la comèdia amb la posada al dia de ‘Vides privades'
La Brutal vol accedir al mercat estatal amb la versió castellana de ‘Vides privades'
La productora La Brutal signa la seva primera comèdia amb un text escrit el 1930. L'adaptació de Juan Cavestany (dels Animalario) trasllada l'acció a un hotel de Begur amb els quatre protagonistes vinculats a productores audiovisuals de Barcelona. Vides privades, de Noël Coward, es representarà a partir d'aquest dissabte al Teatre Borràs de Barcelona. Aquesta producció, que no s'amaga de perseguir el gran públic amb aquesta peça, que fa flaire d'embolics vodevilescos, ha dotat de major complexitat els personatges joves. Què passaria si els membres d'un matrimoni separat fa dos anys es trobessin en un hotel casualment amb les seves noves parelles i notessin que perviu el seu amor destructiu? Què és amor i què és engany? “Les malalties de la parella no deixen de parlar de tu”, insinua David Selvas, actor i codirector del muntatge.
La Brutal va estrenar el Teatre Borràs amb Una altra pel·lícula. Selvas celebra una sala que és molt pròxima a l'espectador i de gran capacitat. S'han fet múltiples versions d'aquest text. Paco Mir al mateix Borràs fa més d'una dècada. La Productora La Brutal (una marca que té l'aval de Selvas i Julio Manrique a més dels seus còmplices habituals) planteja aquesta comèdia des d'un punt de vista tràgic, trobant-hi ressons a la filmografia de Billy Wilder o a Qui té por de Virginia Woolf?, on el món de la parella es presenta en decadència. Cavestany (Enrique y Ana o Urtain), que no coneixia de res La Brutal, va acceptar el repte de fer l'adaptació contemporània en coincidir amb aquests referents. L'entrada de Norbert Martínez (Selvas va entrar a l'escena per substituir una baixa de darrera hora en el repartiment original) ha estat per dotar de major plasticitat el procés d'assaig. S'ha anat bastint l'adaptació (que Cristina Genebat ha fet al català) amb les aportacions dels actors mateix, incorporant-hi els seus universos musicals per completar l'acció a l'hotel de Begur.
La clau d'aquesta producció és, per Marta Marco, donar major complexitat als papers de les parelles joves que han refet la vida dels dos protagonistes. Ells (Mima Riera i Javier Beltrán) viuen amb una motxilla emocional molt més alliberada però alhora saben viure amb molta més intensitat el seu amor. Integrant les contradiccions que faci falta. La producció neix ja amb una versió en castellà, un cartell que es plantegen afrontar més endavant. Sigui amb Vides privades o amb La treva.