Visca la Teocràcia!

L'any 1977 dues dissenyadores gràfiques, l'Asun Esteban i la Carlota Goyta, van rebre l'encàrrec de fer un llibre infantil. No era la seva especialitat, però s'hi van ficar perquè les atreia el fet d'explorar un llenguatge per apropar-se als més menuts, als nens i nenes que encara no saben llegir. Ho van voler fer de manera planera, creant un “nen normal, que fes coses normals”, expliquen les autores, que van adoptar el pseudònim Violeta Denou, un nom que molts lectors encara creuen que és el nom real d'una única persona.

Les autores expliquen que la seva intenció era explicar entorns identificables pels menuts perquè, encara que no sabessin llegir, poguessin seguir la història. La fórmula incloïa dibuixar molts detalls per fer que el personatge fos molt identificable. Per aquest motiu, el protagonista era un xicot pèl-roig que portava uns cridaners pantalons de peto de color taronja i que lluïa un característic i llampant jersei de ratlles blaves i blanques. “Teníem una visió molt publicitària de la il·lustració i vam aplicar criteris que utilitzàvem en la nostra feina de dissenyadores gràfiques”, expliquen les autores.

Per Marta Bueno, directora de l'àrea infantil del Grup Planeta, en què dins del segell Timun Mas es publiquen les històries d'en Teo, “l'èxit immediat de la sèrie es va produir perquè el 1977 encara no hi havia publicacions per als més menuts”. Una de les claus per la qual el personatge continua vigent és que aquells nens de fa 40 anys ara compren els contes als seus fills. De fet, molts dels Teos que s'han inscrit al registre civil els últims anys són un homenatge i un record al personatge. Per Bueno, “en Teo s'ha mantingut fora de modes i tendències, però això no vol dir que s'hagi situat d'esquena a la realitat.”

Tot igual, tot diferent

De les primeres històries a les recents es pot comprovar que s'hi incorporen noves tipologies de personatges que reflecteixen els canvis socials que s'han produït. Hi ha un tret fonamental que les autores destaquen de la seva creació i que fa que es mantingui igual des del primer dia: “Es tracta d'un noi bàsicament respectuós. Respectuós amb la família, amb els amics i amb la natura.” I hi afegeixen: “Creiem que el personatge es manté jove. Nosaltres vivim de l'observació i el que fem és representar el món que veiem.”

El col·lectiu Violeta Denou, al qual es va afegir Anna Vidal per a la realització dels contes, va compaginar molt de temps els seus treballs de disseny gràfic amb la creació de nous llibres d'en Teo. Asun Esteban i Carlota Goyta havien estudiat disseny a l'escola Elisava de Barcelona i plegades van crear l'estudi Denou. Tot i haver-ne venut més de sis milions d'exemplars i haver-se traduït a tretze idiomes, van tardar molt de temps a prendre consciència de la dimensió del personatge. “No estàvem gaire per sortir de promoció dels llibres i això feia que no tinguéssim gaire contacte amb els compradors dels llibres. No va ser fins que la meva filla va entrar a la universitat que, en una conversa, allò que per ella era una cosa familiar anava més lluny en descobrir que havia marcat la infantesa de molta gent. Tots els seus companys recordaven en Teo”, explica Asun Esteban. Al seu torn, Carlota Goyta recorda: “Estàvem convençudes que aviat s'acabaria, cada tres o quatre mesos pensàvem que ja estava, però no hem parat mai.”

Per commemorar els 40 anys, Timun Mas ha editat un volum especial que recull diverses històries, cadascuna dibuixada en una dècada diferent, la qual cosa permet constatar l'evolució gràfica del personatge i també una certa evolució dels temps. Les històries que inclou són En Teo va amb avió, En Teo va al mercat, En Teo i els esports i En Teo al parc natural.

Mirar el futur

En aquesta sintonia amb els temps que corren, en Teo és ara protagonista d'una app en què es poden trobar diversos jocs. Fa anys també s'havien editat videojocs. Pel que fa a les edicions en paper, l'última proposta relacionada amb en Teo és una nova col·lecció de llibres personalitzats en què es podran encabir fotos dels lectors en escenaris singulars.

El col·lectiu Violeta Denou va ser convidat a la fira del llibre juvenil de Bolonya l'any 1981, en què va rebre el premi Critici in Erba. Gairebé quatre dècades després les dues integrants hi tornaran en una edició especial en què la cultura catalana és la convidada oficial.