cultura

Mines divulgadores

El parc arqueològic de Gavà compleix 10 anys i es consolida com a espai de difusió

Visiten el recinte 30.000 persones a l'any, sobretot alumnes

Han protegit 20 mines, però queda molt per excavar

El parc arqueològic Mines de Gavà ha complert 10 anys i ho ha fet consolidant-se com un equipament que combina la investigació i la preservació amb la difusió del neolític. Aquest caràcter divulgatiu ha atret l'atenció de 275.889 persones des que va obrir les portes, el 3 de febrer del 2007, cosa que significa uns 30.000 visitants cada any. D'aquests, el 66% han estat alumnes de més de 300 escoles i instituts. “Estem satisfets amb la resposta del públic, ja que 30.000 visitants a l'any està molt bé per a aquest tipus d'equipament”, valora la directora del Museu de Gavà –del qual depèn el parc arqueològic–, Mònica Borrell.

La directora del museu considera que la clau ha estat construir unes instal·lacions que hagin fet accessible les mines prehistòriques per a la ciutadania i que, alhora, aquestes s'hagin preservat. “Entre el 1993 i el 2006 es visitaven les mines originals, la qual cosa suposava un desgast. Ara no es visiten les mines originals però sí una bona rèplica accessible per a tothom”, explica. Les mines originals i un conjunt de pous estan protegits i són visibles des del recinte museïtzat, i el públic pot passejar lliurement per una mina adaptada a totes les persones. També s'ha pensat en els visitants amb dificultats visuals i s'ha creat el mòdul interactiu La mirada tàctil en col·laboració amb la Diputació, a més de visites específiques amb vídeos amb llenguatge de signes.

Però la divulgació no és l'únic objectiu del Parc Arqueològic Mines de Gavà. “Hem mantingut en aquests deu anys la filosofia inicial del projecte, la de fer recerca, vetllar perla conservació i compartir-la amb els ciutadans”, explica Borrell. El parc ha contribuït a protegir 20 mines que estaven a la intempèrie, i això ha ajudat a aturar la degradació d'aquests vestigis. El jaciment arqueològic té una superfície aproximada de 250 hectàrees, que s'estenen pel subsòl de les zones de Can Tintorer, les Ferreres i les Badoses. Tot i els 110 punts de mina que s'han trobat, n'hi ha excavada una mínima part, poc més del 20%. “La recerca és complicada perquè són estructures mineres. S'hi han de sumar les dificultats de finançament, tot i l'esforç que ha fet l'Ajuntament”, explica la directora del museu, que confia en la propera convocatòria d'ajuts de la Generalitat.

Unes mines úniques a Europa

La peculiaritat i el valor de les mines de Gavà rau en el fet que són les úniques excavades en galeria que es coneixen a Europa, una estructura que va arribar als 20 metres de profunditat i és més complexa que d'altres de més simples, amb només pous i cambres. El jaciment es va trobar als anys setanta, arran de la urbanització del barri de Can Tintorer.

D'aquestes mines, de fa 6.000 anys, se n'extreia variscita, una pedra semipreciosa de la família de la turquesa que s'usava per fer collarets i penjolls. Les joies s'han descobert com a part del parament mortuori, ja que es deixaven a les tombes que s'han trobat a les mines. A les galeries s'hi han trobat també vestigis d'estris i ossos animals, perquè el fet que es reomplissin de terra ha permès trobar-hi restes quotidianes. Una de les troballes més valuoses ha estat una Venus de ceràmica que decorava un recipient.

Els responsables del parc arqueològic de les mines prehistòriques tenen l'objectiu de donar continuïtat al projecte, segons Borrell, així com també continuar fent de les mines el gran referent cultural de Gavà. “La ciutat té la platja i el parc del Garraf, però no és un municipi turístic i el parc arqueològic ha de créixer com a element patrimonial”, defensa la directora del museu.

Passegen la Venus en els actes de celebració

Diumenge passat les mines van celebrar el desè aniversari amb una celebració al carrer que va cridar l'atenció a unes 300 persones. Una cercavila en què es va passejar una reproducció de la Venus i les danses d'un grup inspirades en la prehistòria en van ser els actes més destacats.

Els responsables del parc s'han marcat l'objectiu, ara que han passat els actes de celebració, de millorar l'aplicació de la tecnologia en el recorregut museístic així com també continuar rebent investigadors i estudiants que hi fan estades a través de convenis amb les universitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic